CRÍTICA DE CINEMA
JOAN PONS

Jack el caza gigantes

Direcció: Bryan Singer. Guió: Christopher McQuarrie, Mark Bomback. 114 minuts. Estats Units (2013).Amb Nicholas Hoult, Ewan McGregor

Ja estem una mica farts d'històries sobre princeses i guerrers, un plantejament esquemàtic que esquitxa tant sèries com Juego de tronos com Django desencadenado. Tampoc estaria malament sentir veus discrepants sobre les adaptacions de contes infantils que exploten el seu univers estètic sempre amb finalitats espectacularitzants, i no intentant indagar la seva vigència moral o al·legòrica. També valdria la pena que ens preguntéssim si aquesta era dels prodigis digitals, en què tot es mostra i ja res s'insinua, no està minvant la nostra capacitat d'imaginació. Prenent consciència d'aquestes consideracions, val a dir que Jack el cazagigantes és una pel·lícula molt efectiva, tot i que no deixa de ser una falla de magnes dimensions a propòsit del conte de Jack i les mongetes màgiques . Però tenir un bon sentit de l'espectacle implica que al darrere també hi ha un bon sentit de la narració. I Bryan Singer ha aconseguit conferir un alè aventurer que d'alguna manera dóna més múscul a unes imatges que podrien caure en la grandiloqüència a cada fotograma. I, per sort, no ho fan.