CARA A CARA

Iván Ferreiro entrevista Ricky Falkner

Ricky Falkner, músic de Standstill i reputat productor, ha dirigit la gravació del nou disc d'Iván Ferreiro, 'Val Miñor-Madrid. Historia y cronología del mundo'. Divendres, 25, el presenten en directe a Razzmatazz 2 (Barcelona)

Ricky Falkner Iván Ferreiro Entrevista / DANIDE Zoom

I.F. |I tu, recordes com ens vam conèixer?

R.F. |Sí, amb la diferència que jo sí que sabia que venia a casa teva, i havia estat molt fan teu i de Los Piratas. Molts amics en comú em deien que eres tan maco, i jo pensava, vaja, no coincidim mai. I un dia l'Enric Montefusco, que no és una persona que faci amics així a priori i no és gaire d'anar a les cases de la gent, va dir-me que anava a casa teva i m'hi vaig apuntar.

Com vas veure el projecte quan hi vas entrar?

Va ser molt natural, perquè es va muntar d'una manera molt ordenada i la banda ja estava quasi formada abans de començar. La setmana d'assajos d'abans de la gravació va ser com unes vacances de tocar i riure. D'allà va sortir un 85% del que va acabar al disc, després ja només va quedar gravar-lo i fer-ho bé.

Com es converteix algú en productor?

Suposo que sent una mica més manaire que la resta de membres del grup. Quan n'hi ha dos que volen fer-ho de maneres diferents, el que guanya és el que acaba tenint més números per ser el productor.

¿Hi ha una regla que diu que el baixista és el pitjor guitarrista de la banda?

Sí, ha-ha. No, però és que hi ha molts baixistes productors. A mi em sembla que és perquè el seu ego musical no queda prou cobert pel seu instrument, que és un instrument que la majoria de vegades no sona i fa poques notes. Aleshores, l'omplen opinant molt sobre les coses dels altres.

I després hi ha els baixistes que ni això.

Això és un cas a part.

L'infern total, ha-ha!

I et munten uns cristos...

Què destacaries de mi?

Encara que soni a tòpic, és força difícil deslligar el que és personal de la feina, perquè ens dediquem a una cosa que de vegades té més a veure amb la vida que amb el negoci. Jo ja sabia qui em trobaria, perquè t'he seguit i sé de què ets capaç.

T'ha sorprès alguna cosa?

Sí, veure com t'has relaxat en deixar en mans d'algú altre el camí del disc. He notat que a la gent que té més experiència li costa menys deixar anar les amarres, però el teu cas ha estat el més clar, que algú que podria pilotar això sense cap ajuda et digui "No em preguntis això, fes el que tu vols fer"... Això per a mi és flipant, perquè em deixa en un lloc molt còmode. Si alguna cosa no t'agrada m'ho dius, però aquesta veterania que costa molt trobar crec que ha estat crucial per treballar en aquest disc i arribar fins aquí.