LA PORTADA
LAIA BELTRAN

Irene Ruiz: “Se m’ha fet estrany veure les exposicions com a espectadora”

Periodista del CCCB

Irene Ruiz Periodista del CCCB Zoom

<<REW Irene Ruiz no es va matricular a periodisme per vocació. “Gens. A la facultat era una rara avis. Jo només volia explorar, descobrir”, explica aquesta barcelonina de cabellera exòtica. “El periodisme és una carrera per a curiosos”, sentencia. I ella ho és. De l’Autònoma va fer cap a París. “Buscava noves experiències. Vaig començar de cambrera al bar de La Maison de la Catalogne i vaig acabar fent pràctiques al departament de premsa”. I quan en va tenir prou, va agafar la càmera de fotos i se’n va anar a viure a Cuba perquè necessitava un canvi de xip.

PLAY > De tornada a Barcelona, va guanyar una beca per treballar al gabinet de premsa del CCCB. “Vaig entrar pel primer Kosmopolis”, recorda. Li va encantar el lloc i també la feina de periodista cultural. Va tardar cinc anys a aconseguir la plaça fixa. “Vaig decidir que d’allà no em movia!”, bromeja. I encara hi continua. En teoria. A la pràctica està d’excedència pel naixement del petit Rai. Aquests mesos només s’hi ha arribat en qualitat d’espectadora. “Se m’ha fet estrany veure les expos des de fora. Però també m’ha agradat, n’he disfrutat d’una altra manera”.

FF>> El 15 de juny és el dia clau. “He tingut una baixa de maternitat llarga, però ja tinc ganes de tornar. Tinc una feina que em motiva i m’ho passo bé”. Començarà a treballar a 1.000 m 2 de desig, una exposició sobre sexualitat i arquitectura que s’inaugurarà a la tador. “El títol ja em posa”, confessa. I no, no bromeja.