CRÍTICA DE CINEMA
EULÀLIA IGLESIAS

Interstellar

**** Direcció: Christopher Nolan. 169 min. EUA (2014). Amb Matthew McConaughey, Anne Hathaway, Jessica Chastain. Per a qui pensi que a 2001 de Kubrick li faltava li faltava el toc familiar d’un film de Spielberg

En la seva cursa per dur a terme films cada cop més grandiosos, Christopher Nolan abraça amb Interstellar la ciència-ficció espacial per desenvolupar una apassionant aventura per la galàxia, conrear una sèrie de reflexions al voltant de la naturalesa humana, explorar agosarades estructures temporals a partir de teories científiques i imaginar visualment el que és inefable, des de l’interior d’un forat negre fins al temps entès com una dimensió física. Interstellar també entronca amb una tradició del cinema nord-americà, de John Ford a Steven Spielberg, que situa herois d’escala humana dins de grans èpiques. Al protagonista del film no li interessa tant salvar el món com salvar la seva filla, en una variant més d’una sèrie de films recents en què el sentiment de paternitat esdevé l’eix del drama. El sobreexcés emocional i la voluntat transcendent fan trontollar la pel·lícula. Però quan les seqüències de pur gènere funcionen com una simfonia espacial perfectament arranjada, agraeixes que Nolan no reprimeixi la seva desmesurada ambició.