MÚSICA
BORJA DUÑÓ AIXERCH

Interpol: “Nova York no s’assembla a com era entre els anys 2000 i 2005”

Els novaiorquesos Interpol tornen al Primavera Sound amb nou disc i com un dels grans reclams del cartell d’aquest any. En parlem amb Sam Fogarino, company de Paul Banks i Daniel Kessler

Interpol  “Nova York no s’assembla a com era entre els anys 2000 i 2005” / PIAS Zoom

El títol del vostre cinquè disc, El pintor (2014), és un anagrama d’ Interpol. ¿Representa un nou començament, però amb alguns canvis?

Sí. No podem fugir del temps que fa que som un grup. Però hem agafat aquesta experiència i l’hem redefinit. El disc ha sorgit sense gaire esforç, de manera molt natural i molt sana. Ha sigut molt gratificant escriure’l, gravar-lo i els vuit mesos que l’hem estat tocant. Resulta increïble que després d’una dècada com a grup estiguem fent música nova, que això ens faci sentir bé i que a la gent li agradi. Veurem cap on ens porta.

Quan el vostre baixista Carlos Dengler va deixar el grup, ¿vau témer per la desaparició d’Interpol?

No, perquè quan vam saber que volia deixar-lo nosaltres teníem clar que no ens volíem separar. No ens semblava bé. No sabíem exactament què faríem però el que aleshores era el nostre últim disc [ Interpol, 2010] ja estava gravat i a punt de sortir. Estàvem fent plans per anar de gira i no, no estàvem disposats a deixar-ho córrer tot només perquè un de nosaltres no estigués satisfet. Els altres tres sentim un gran amor pel que fem i vam decidir no mirar enrere.

Quina creus que ha sigut la contribució de Dengler al grup?

Era molt bo amb els arranjaments i, a part del seu talent i la seva creativitat, era una gran persona, feia que el grup fos interessant de moltes maneres diferents. Però això es va acabar. Quan algú tan pròxim se n’està anant perquè ha perdut la passió, gairebé passes a estar a la defensiva.

Durant un temps el va substituir David Pajo (Slint, Tortoise, Zwan...). ¿Vau pensar en algun moment que podia passar a formar part del grup?

No, ha sigut el Paul Banks [cantant i guitarrista d’Interpol] qui va reemplaçar el Carlos quan va decidir escriure les noves línies de baix. Així hem pogut mantenir el nucli del grup sense haver d’introduir una altra personalitat. Per a nosaltres va ser més fàcil continuar d’aquesta manera. El David Pajo només era un membre del grup per als directes. No va poder acabar aquella gira i llavors vam introduir el Brad Truax, que encara és amb nosaltres. També tenim el Brandon Curtis, dels Secret Machines, als teclats. Una altra cosa bona és que tenim una formació de directe estable, ens sentim com una banda de veritat.

El so d’ El pintor recorda el del vostre primer treball, Turn on the bright lights (2002), com si haguéssiu volgut tornar a buscar l’essència del grup.

Sí, és més essencial. El que té més en comú amb el primer disc és la immediatesa, és més directe, va més al gra i musicalment fa menys giragonses. Va ser força impressionant que el Paul comencés a escriure totes aquestes línies de baix. Primer vam pensar a agafar algú altre que desenvolupés el que ell havia fet, però a la meitat del procés vam dir: “No, tu has gravat aquestes línies de baix i ja està”. Una cosa que podia haver sigut un problema va acabar resultant divertida.

Al Primavera Sound també hi toquen The Strokes. Amb ells i altres grups de Nova York formàveu part d’una escena que fa 10 o 15 anys va tornar a dur el rock a les portades de les revistes. Què en queda de tot allò?

Ara Nova York és un lloc diferent, no s’assembla gens a com era entre els anys 2000 i 2005. Molta gent se n’ha anat. Em sembla que els TV on the Radio viuen a Los Angeles, el Nick Zinner dels Yeah Yeah Yeahs també, i hi ha gent diferent fent altres coses. Crec que allò va ser l’últim moviment musical real abans que internet canviés la manera d’escoltar la música, de presentar-la, d’acostar-s’hi... No hi ha res que s’hi pugui comparar, excepte el fet que la gent encara va en ramat a Nova York per fer-hi música.

Heu tocat abans al Primavera. ¿Tens una opinió formada sobre el festival?

Sí, amb l’últim disc, cap al 2010. És un festival increïble. En vam sentir a parlar així que vam començar a fer discos, vuit anys abans que hi toquéssim. Sempre havíem sentit que la gent en deia coses meravelloses i no ens va decebre. |

Primavera Sound 2015 (The Strokes, Patti Smith, Belle & Sebastian...). Parc del Fòrum (Barcelona). Fins al diumenge 31. Interpol actuen el dissabte 30 a l’escenari Heineken (22.20 h)