PANTALLES
EULÀLIA IGLESIAS

Roger Coma: "Internet admet tota mena de fracassos i em sento a gust en aquest medi una mica amorf"

Actor, escriptor i tuitaire de referència, aquest 2004 Roger Coma estrenarà a TV3 la primera temporada de 'Les coses grans', la websèrie que escriu, dirigeix i interpreta. I ja en prepara la segona entrega.

Què et va impulsar a crear Les coses grans?

Va venir per la necessitat de fer alguna cosa que em fos molt fàcil. La producció d'una pel·lícula és molt complexa. Internet, en canvi, admet tota mena de fracassos. I em sento a gust en aquest medi una mica amorf. No hi ha la pressió d'haver de donar un resultat. Aleshores vaig pensar vincular el món Twitter de frases inconnexes i articular-ho en una estructura.

¿Utilitzes Twitter com un espai d'assaig per a la sèrie?

Completament. Hi ha tuits agafats directament i incrustats al guió. No ho faig per mesurar la resposta de la gent. Pensar en format tuit permet destil·lar una idea, essencialitzar-la. Tot el que és superflu, Twitter no ho admet. Jo sóc d'una família catalana de parlar poc. Ho porto genèticament incorporat i Twitter per a mi és un espai natural.

A Les coses grans intentes reflectir aquest cert tarannà català.

M'interessa de fa anys, perquè és el que jo conec. És una cosa perversa molt interessant a nivell de ficció perquè crea una polaritat entre el que no vols ensenyar i el que està passant. Aquesta dicotomia és molt fèrtil en la comèdia: el "vull agradar-te per una cosa que no tinc".

Quin grau d'improvisació hi ha als rodatges?

Els guions són hermètics. En canvi, el fet de treballar amb un equip petit et permet un rodatge més distès. Als intèrprets els dóna més espontaneïtat i l'equip tècnic se sent més partícip. Com a director, estic més a prop del dissenyador de so si som quatre que si som 43.

¿Tenies alguna referència concreta dins de la nova comèdia televisiva?

Sèries com The office o Larry David, que creen conflictes molt quotidians i amb personatges antipàtics que tanmateix acabes entenent. De websèries, Wigs,de Rodrigo García... Però tendeixo a consumir més qualsevol merda de YouTube que sèries prestigioses tipus Homeland. Sóc molt fanàtic dels Venga Monjas, que poden ser molt populars i alhora atorgar un to oníric a les seves peces.

Les coses grans té una factura més cuidada que altres websèries.

Internet no demana que cuidis molt les coses, i la ficció tendeix a ser molt casual perquè ven un plus de verisme: "Mira, sóc a la meva habitació gravant-me amb la webcam". Però jo tinc aquesta herència de l'antic imperi, la bona factura. A Les coses grans, la trama té un punt dur a pesar de l'humor, i ben empaquetada entra més suau.

Com us heu finançat?

Hi va haver una mica de crowdfunding, però essencialment la producció és privada. El product placement és un model antic però crec que pot agafar una volada interessant: com es pot introduir la publicitat a internet sense que sigui YouTube qui ho gestioni tot. Estem buscant la via, perquè encara no hi ha cap model a seguir. Fins fa un any i mig mirava YouTube un cop al mes, ara me n'he tornat un expert. Mirar internet és una mica pornogràfic, entre brut i excitant. Ja no llegeixo. La meva capacitat de concentració ha disminuït a causa d'aquesta immediatesa. Per compensar-ho estic estones més llargues en silenci, lluny de tot input.

¿El fet que la sèrie l'emeti TV3 suposarà un gran salt en qüestions d'audiència?

S'emetrà al 33 en una franja horària tardana destinada a un públic que s'assembla bastant al nostre, aquest segment d'edat entre els 30 i els 50. Però esperem arribar als més joves, la gent de 20 anys, que, per exemple, no tenen ni idea de què és Filmin.

¿Ser un actor conegut t'ha ajudat o t'ha perjudicat?

Jo m'esperava cert prejudici i no me l'he trobat gens, al contrari. I tinc clar que a TV3 s'ho han mirat perquè ja fa molt temps que hi treballo. Si la sèrie fos tres vegades més bona però nosaltres uns complets desconeguts ens hauria costat moltíssim més.

¿T'has proposat tirar endavant algun projecte de més envergadura?

En tot cas, de menys envergadura. M'agrada molt aquest format. Un vídeo de 25 minuts no sé quant tardaré a posar-me'l. Un de 2, vas al lavabo i ja te l'has mirat. I surts del lavabo transformat.n