Crítica de cinema
XAVI SERRA

Insensibles

** Direcció: Juan Carlos Medina. Guió: Juan Carlos Medina i Luiso Berdejo. 105 minuts. Espanya (2012).Amb Àlex Brendemühl i Juan Diego.

Juan Carlos Medina segueix els passos de Guillermo del Toro a El espinazo del diablo i cita en el seu debut, Insensibles , el fantàstic d'arrel gòtica i el realisme històric amb la Guerra Civil de teló de fons. L'existència en un poble dels Pirineus d'uns nens afectats per una misteriosa resistència al dolor és el punt de partida d'un relat sobre la creació de monstres -quasi una versió de Pa negre passada pel sedàs del terror- que apunta un imaginari poderós en forma de balneari dels horrors aïllat a les muntanyes. En lloc d'explorar aquest univers de sèrie B, Medina bifurca la narració en dos temps: d'una banda, segueix l'evolució d'un dels nens acollits al balneari i, de l'altra, els descobriments que fa un cirurgià en el present tot estirant el fil del seu arbre genealògic, una trama sense empenta que sempre va a remolc de l'anterior. La voluntat de situar el fantàstic en coordenades autòctones és lloable, però ni tan sols la desassossegant aparició del monstre en l'últim tram de la cinta pot compensar un segon acte estirat i mancat de tensió.