XAVI SERRA

Els intocables de Ryan Gosling

'Gangster Squad' viatja a l'era daurada del cinema criminal amb un repartiment de luxe

ELS INTOCABLES DE RYAN GOSLING Zoom

Els gàngsters de tota la vida es resisteixen a morir. El 2009 Michael Mann desenterrava el mite del lladre de bancs John Dillinger a Enemic públic i l'any següent l'HBO escrivia un xec en blanc a Martin Scorsese per descriure a Boardwalk Empire els inicis del crim organitzat a Atlantic City. Ara és Ruben Fleisher qui escriu amb Gangster Squad (Brigada de élite) un nou capítol de la relació d'amor entre Hollywood i els gàngsters.

El director de Zombieland i 30 minuts o menys abandona el registre còmic per adaptar una novel·la de Paul Liberman -publicada primer per entregues a Los Angeles Times sota el títol Contes de Gangster Squad - sobre una brigada de policies que surten de la llei per lluitar contra el crim organitzat. L'objectiu principal del grup era Mickey Cohen, un violent gàngster jueu que després de la marxa de Bugsy Malone a Las Vegas va plantar cara als capos de Chicago i es va fer l'amo de la ciutat.

RENOVAR-SE O MORIR

Si el cinema de gàngsters va aparèixer als anys 30 com a contrapartida realista al Hollywood més fantasiós i escapista, en l'actualitat una pel·lícula de gàngsters no s'emmiralla tant en la realitat de l'època com en el seu cinema. "És impossible fer un film de gàngsters ambientat en els anys 40 sense aproximar-te als clàssics de Hollywood", admet Fleischer. Cinema sobre el cinema, Gangster Squad renuncia a la fidelitat històrica i s'entrega a un festival visual de clubs nocturns art déco , elegants vestits d'època i metralladores que mai s'encallen.

Com va fer Michael Mann a Enemic públic , Fleisher fuig del classicisme narratiu i aborda l'època amb un llenguatge cinematogràfic modern. Però en comptes d'explorar la textura del cinema digital i les càmeres mòbils com feia Mann, la modernitat de Gangster Squad consisteix a subratllar la violència -alentint la imatge aquí i accelerant-la allà-, utilitzar efectes digitals a dojo i, si cal, filmar una persecució de cotxes amb plans des d'un helicòpter. Pel que fa a inspiració, no s'ha de buscar tant el rastre de l'Arthur Penn de Bonnie & Clide , sinó més aviat el de Tony Scott o Guy Ritchie.

TRAGÈDIA REAL

La pel·lícula va tenir una estrena accidentada. Prevista per al 7 de setembre als Estats Units, la data es va cancel·lar com a conseqüència de la tragèdia del juliol passat a Aurora, on un individu va entrar en un cinema i va cosir a trets els espectadors d'una projecció d' El cavaller fosc: la llegenda reneix . El clímax de Gangster Squad , casualment, era un tiroteig que transcorria en un cinema. Encara pitjor: algunes imatges apareixien en el tràiler que es projectava, precisament, abans d' El cavaller fosc . Evidentment, els executius de Warner van intervenir-hi i van convocar els actors per rodar un nou tiroteig, ara a Chinatown. I l'escena original? Haurà anat a fer companyia a la famosa seqüència eliminada de les Torres Bessones que apareixia a Spiderman (2002).

QUÍMICA 'NOIR'

Un dels avantatges de dirigir una de les apostes de l'any de Warner és que pots escriure la carta als Reis i demanar els actors somiats per a la teva pel·lícula. Fleischer ha pogut comptar amb veterans bregats en mil batalles com Nick Nolte -el cap de la policia- i Sean Penn, que per donar vida a Mickey Cohen realitza un festival d'histrionisme digne de Dick Tracy . Al capdavant de la brigada policial anti-Cohen hi ha Josh Brolin, amb una expressió més seriosa que a No és país per a vells . Els millors moments arriben gràcies a Ryan Gosling, l'element díscol d'aquests particulars intocables , un policia cínic que passeja el seu desencant pels clubs nocturns amb elegància i estil, i un somriure sinuós capaç de fondre Emma Stone. Com a Crazy stupid love , la química entre els dos funciona de meravella, però a Stone li falta una mica de mala llet per ser una femme fatale com Déu mana.