CRÍTICA DE CINEMA
TONI VALL

Hijos de la medianoche

Direcció: Deepa Mehta. Guió: Salman Rushdie. 148 minuts. Canadà (2012).Amb Satya Bhabha, Shahana Goswami, Rajat Kapoor i Seema Biswas.

L'eterna i conegudíssima història d'El príncep i el captaire de Mark Twain és l'evident i força descarada inspiració d'aquest film, que al seu torn adapta una novel·la de Salman Rushdie. Els referents, no sempre clars, quasi sempre apòcrifs i aproximatius, acostumen a acumular-se en la ment dels creadors i els consumidors formant una nebulosa no sempre conscient. Provoca una mica de basarda trobar-se amb un pastitx com Hijos de la medianoche , un rebombori d'estímuls entre conte màgic, musical de Bollywood, clàssic literari, retrat social, paràbola històrica... El tutti frutti acaba resultant força més saborós del que un preveia. L'argument, intens i complex, és ambiciós i, malgrat un metratge excessiu, Mehta afina la punteria per parlar-nos de la història de l'Índia, des de la seva independència fins als anys 80, a través d'una punyent faula sobre les arrels, l'arbitrarietat i la injustícia. Colorista, amb tocs de fantasia i irrealitat -a estones confosa amb un kitsch no gaire ben trobat-, proposa sensualitat, estil i personalitat.