CRÍTICA DE CINEMA
MANU YÁÑEZ

Hermosa juventud

*** Direcció: Jaime Rosales Guió: J. Rosales i Enric Rufas. 102 minuts. Espanya (2014). Amb Ingrid G. Jonsson i Carlos Rodríguez Per als que creuen que el cinema ha de testimoniar els conflictes del món real

LKJ Zoom

Des del seu interessant debut amb l’enigmàtica Las horas del día fins a la més críptica Sueño y silencio, Jaime Rosales havia demostrat que la seva sensibilitat com a autor l’aproximava a un realisme més o menys deformat pel llenguatge cinematogràfic. En el seu cinema, per contemplar l’essència del món quotidià, calia sempre travessar la mirada singular del director. A Hermosa juventud, en què es retrata l’odissea vital d’una parella de nois que intenta sobreviure a la crisi econòmica i als contratemps del destí, Rosales opta per observar la realitat d’una manera més directa, més literal, un fet que converteix el film en l’obra més transparent i accessible del seu director. En certs moments, l’espectador pot tenir la impressió que Hermosa juventud visita d’una manera un pèl artificial els llocs comuns de l’actual drama social, però, finalment, el colpidor intimisme que assoleix el film i, sobretot, la magnífica feina actoral d’Ingrid García-Jonsson -un pou d’honestedat, una mestra del naturalisme- porten la pel·lícula cap a un territori marcat per la urgència i la veracitat.|