CRÍTICA DE CINEMA
JOAN PONS

La herida

**** Direcció: Fernando Franco. Guió: Fernando Franco i Enric Rufas. 99 minuts. Espanya (2013).Amb Marián Álvarez, Ramón Barea i Vicente Romero.

Si poguéssim descriure les pel·lícules a partir d'un sentit com el tacte, passaríem la mà per sobre de La herida i trobaríem que és aspra. Si ho féssim a partir del gust, ens semblaria amarga. I si ens guiéssim per l'olfacte, ens colpejaria una fortor intensa, com de producte químic utilitzat per fabricar desinfectants. Si el primer llargmetratge de Fernando Franco accepta tan bé aquestes sinestèsies és perquè es tracta d'un film molt sensorial, encara que no ho sembli. És una pel·lícula notable en què el drama es percep en dos nivells: un de cognitiu, a partir del seguiment de l'estrany dia a dia de l'Ana, una jove de caràcter complicat, esquerp i autodestructiu que pateix una malaltia mental sense ser-ne conscient; i un altre d'epidèrmic, a partir de com se'ns posa en imatges aquesta història, des de l'atonalitat, la duresa i la il·luminació de dia núvol. Gràcies, doncs, a la forma de La herida , comprenem el seu fons. I comprenem el seu personatge (imponent Marián Álvarez), un d'aquells protagonistes que, com el de Rosetta dels germans Dardenne o La pianista de Michael Haneke, fan tot el possible perquè mai empatitzem amb ells.