Crítica de cinema
Toni Vall

Hannah Arendt

Direcció: Margarethe von Trotta. Guió: Pam Katz i Margarethe von Trotta. 113 minuts. Alemanya (2012).Amb Barbara Sukowa i Axel Milberg.

Hi ha cineastes molt més interessats en el que expliquen a les seves pel·lícules que en com ho expliquen. No és que siguin deixats, ni cinematogràficament inoperants, però sí que descuiden el traç a favor del contingut. L'alemanya Margarethe von Trotta és una d'aquestes cineastes. Amb films com Les germanes alemanyes i La promesa ha acreditat un fort compromís amb la realitat i la història del seu país, amb uns relats sovint apassionants però de construcció millorable. Hannah Arendt torna a ser-ne un bon exemple. Ens capbussa en la figura de l'escriptora i filòsofa i ens explica els seriosos problemes que li va provocar haver gosat suggerir que l'holocaust nazi hauria sigut menys devastador si els jueus haguessin plantat més cara. Un tema apassionant, carregat de potencialitat, que Von Trotta resol amb una prosa fílmica un pèl desganada, solucionant els flash-backs francament malament i confiant en excés el pes del film sobre la majestuositat de la protagonista, una gran Barbara Sukowa. Molt interessant, però massa convencional.