CRÍTICA DE CINEMA
TONI VALL

El hipnotista

** Direcció: Lasse Hallström. Guió: Paolo Vacirca. 120 minuts. Suècia (2012).Amb Tobias Zilliacus, Mikael Persbrandt, Lena Olin, Helena af Sandeberg i Jonatan Bökman.

Després d'una prolongada (Estimat intrús és del 1991), sovint estimulant (A qui estima Gilbert Grape , Les normes de la casa de la sidra ) però, en termes generals, tirant a convencional (Sempre al teu costat , Estimat John ) carrera a Hollywood, Lasse Hallström ha tornat al seu país per servir-nos un film 100% suec.

El hipnotista posseeix aquella mirada introspectiva -per no dir psicoanalítica- tan pròpia de la pàtria de Bergman. I la combina, per una banda, amb la tan proverbial fredor escandinava, aquella textura que el Dogma danès va fer-nos tan familiar i també, esclar, amb la moda del moment: el relat negre d'arrel literària que tants dividends proporciona al mercat editorial i fílmic.

La història és atractiva i Hallström, bon narrador, sap mantenir tensat el cable de l'emoció i el dramatisme. Flirteja amb habilitat amb el thriller psicològic però navega un pèl a la deriva en l'aspecte argumental, ja que es veu d'una hora lluny quin és l'entrellat de la trama i el desllorigador està més aviat telegrafiat. No sorprèn gens ni mica, però proporciona una bona fiblada de tensió, una ficció fast food .