CARA A CARA

Guillermo Fesser entrevista Juan Luis Cano

Gomaespuma (Guillermo Fesser i Juan Luis Cano) pugen a l'escenari de la sala Barts amb 'Nadie sabe nada', un espectacle d'improvisació dirigit per Andreu Buenafuente. Hi seran fins diumenge 14.

Gomaespuma / DANIDE Zoom

G.F. |Què t'ha suposat el salt als escenaris?

J.L.C. | Un repte nou. Estàvem acostumats a presentar els altres, però mai a nosaltres mateixos, mai havíem estat nosaltres l'actuació. Al principi, els nervis i la inseguretat m'han fet tenir molts dubtes, però un cop passat el primer tram de la gira a Madrid, penso que l'experiència ha estat molt positiva i, per la reacció del públic, sembla que hem aprovat l'examen.

¿Et continuo fent gràcia després de tant de temps?

Molta. Crec que ets la persona que més gràcia em fa de totes les que conec; si no, hauria estat impossible haver treballat junts des de fa tant de temps.

Què és el que et fa disfrutar més en aquest espectacle?

La veritat és que un cop passat el primer tràngol, quan ho passo millor és amb les cançons, perquè m'agrada moltíssim cantar. Una altra cosa diferent és que ho faci bé.

Què esperes del públic de Barcelona?

Molt afecte i que em convidin algun dia a dinar.

¿Creus que el director de l'espectacle està content amb nosaltres?

El director crec que està acollonit, perquè veu que l'estem superant i que és possible que li prenguem el lloc que ha ocupat fins ara en el panorama mediàtic. I, esclar, tem pel seu futur, però des d'aquí li llanço un missatge: "No et preocupis, Andreu, que a casa sempre tindràs un llit i un plat a taula".

¿T'ha sorprès alguna cosa de nosaltres mateixos en aquesta nova aventura?

Sí, la capacitat que tens de menjar a grapats el còctel de fruits secs que sempre ens posen al camerino i, d'altra banda, que meravellosa que és la gent d'El Terrat.

En quin moment de l'espectacle et trobes més a gust?

Doncs... com et deia, el moment en què m'ho passo millor és quan cantem, però bàsicament perquè m'agrada molt cantar. Si veig dues persones reunides a qualsevol lloc i ja em poso a cantar, sigui on sigui: al metro, en un teatre, o a la muntanya fent alpinisme. En moments com aquests em relaxo moltíssim i m'ho passo estupendament.

De tots els qualificatius que t'han posat a la vida (a part dels insults, que els deixarem a part), amb quin et sents més identificat: còmic, periodista, escriptor...?

Amb tots. A mi el que m'agrada és explicar històries i m'és igual quin sigui el format o el moment. Els qualificatius que els posin els altres, que jo em trobo a gust amb tots.