Abreujament de brother -germà- i sempre cridat amb entusiasme, bro! és la falca que Andreu Cunill -el paio que riu a l’esquerra de la foto i col·laborador del suplement dominical Rar - utilitza quan vol remarcar que allò que t’està explicant és l’hòstia. “Has de veure Harold i Maude, bro!”, “Que gran el River de Terry Reid, bro!” o “Hem d’anar junts a Granja Elena, bro!” Un golafre de la vida amb un gust exquisit, com veieu.
“Sóc afortunat d’haver crescut gastronòmicament molt a prop de Granja Elena”, escrivia en una de les últimes entrades de Gastrobrigada, el seu quadern de bitàcola a Instagram. “Vaig començar a educar el meu paladar fora de casa amb les acrobàcies que l’Olga feia a la seva miniplanxa i amb la saviesa i la simpatia amb què l’Abel explicava i lliurava els plats. Junts van impulsar aquest temple gastronòmic”.
Fogons tradicionals
Torneu a mirar la foto. A la dreta, amb davantal, somriu Borja Sierra Calvo, fill de l’Abel i l’Olga i artífex d’una carta que proposa un retorn als fogons tradicionals emprant, amb intel·ligència i sense floritures supèrflues, tècniques iprocessos d’avantguarda. És el que ell anomena alta cuina de barri, una sublimació dels àpats quotidians de la ciutat real que batega als marges de la metròpoli fagocitada pel turisme.
Morrillo de tonyina amb pebrot del piquillo i maionesa de soja; remenat de cervellets, rossinyols i botifarra negra; caneló de vedella estofada; tàrtar d’escamarlà i escórpora amb festucs; milfulls de llengua, foie i ceba tendra amb crema de pera i vainilla; cranc reial amanit a la mostassa amb sopa freda d’alga nori; patata farcida de botifarra de perol i trompetes de la mort; rap guisat amb cansalada ibèrica i romesco d’eriçons; crumble de pomes i espècies amb crema anglesa de coco... Tot això i molt més -inclòs un tracte familiar de traca i mocador- ho trobareu a Granja Elena. ¿El meu restaurant preferit de Barcelona? I tant, bro!
