ESCENES
Cultura 24/01/2014

Gran teatre, aforament reduït

Sis perles de la cartellera barcelonina que no us hauríeu de deixar perdre

Belén Ginart
3 min

Potser aquell ministre que recomanava confinar els experiments "a casa i amb gasosa" no estimava gaire el teatre. Qui sap si havia vist mai algun espectacle fet des de l'ambició de trobar una veu nova, de sorprendre i estimular l'espectador fugint de les convencions. És el que tenen en comú aquests sis espectacles, que coincideixen aquests dies a la cartellera barcelonina. No us ho penseu dos cops perquè se us escaparan: són perles amb aforament reduït, bé per les dimensions de les sales on es representen, bé perquè hi passaran com una estrella fugaç, en una breu temporada, o en funció única.

REVISITAR ELS CLÀSSICS

Aquesta línia de treball, portada a un terreny totalment personal, és marca de la casa de la companyia Les Antonietes, que acaben de prorrogar el seu quart espectacle, Vània, a L'Espai Lliure fins al 2 de febrer. Els integrants del grup són joves, són valents i tenen una actitud de respectuós desacomplexament davant dels grans textos que han portat a escena. Potser els coneixeu pel seu muntatge anterior, Stockmann,versió lliure d' Un enemic del poble,d'Ibsen. Ara miren als ulls als personatges avorrits de la vida i de si mateixos que Txékhov va confinar al camp fa més d'un segle. I confirmen que l'abúlia existencial d'aquells burgesos de sang d'orxata ens dol avui tant com ahir.

Més grans textos revisitats. El Tantarantana és un cop més, i fins al 26 de gener, l'amfitrió de la companyia mallorquina Iguana Teatre. El grup hi ofereix la seva valuosa mirada al Woyzeck de George Büchner, un gran mèrit tractant-se d'una obra de la qual s'han fet infinitat de versions. Pere Fullana, dramaturg i director de l'espectacle, desconstrueix el soldat assassí que protagonitza l'obra. I emulsiona el text de tal manera que sobre l'escenari només hi queden dos actors, però capaços de convocar la dotzena de personatges de l'original.

Al Círcol Maldà, Jordi Oriol fa el triple mortal amb la versió d'una versió. La caiguda de l'H,de la qual és autor i director, pren com a punt de partida La caiguda d'Amlet,amb text propi i direcció de Xavier Albertí. Al seu torn, aquesta obra s'inspira en l'universal personatge de Shakespeare. Hamlet és l'excusa per buscar els mecanismes que guien en el pas de la inconsciència a la presa de consciència. A La caiguda de l'H veiem Oriol convertit en un rapsode que el recita amb l'acompanyament d'una formació de cambra. L'espectacle s'ha programat al Círcol Maldà tots els dilluns de gener: el termini s'acaba. Això sí, és possible que torni a la cartellera: té tan bona acollida que es va programant periòdicament.

TRAVESSAR FRONTERES

Des de ben lluny ens arriba una altra versió d'un d'aquells textos imprescindibles del repertori teatral, Les criades, de Jean Genet, tot i que el títol no permeti endivinar-ho. Lo único que necesita una gran actriz es un gran texto y las ganas de triunfar,de la companyia mexicana Vaca 35 (Sala Àtrium, fins al 2 de febrer), presenta dues actrius que juguen a fer teatre. Entre elles, però, s'estableix una relació de dependència i domini que, a ulls de l'espectador, es converteix en una insòlita i commovedora barreja d' intimitat i violència.

El Teatre Akadèmia també creua fronteres per portar a Barcelona, fins al 16 de febrer, un text del dramaturg contemporani més representat a Alemanya, Roland Schimmelpfennig. El drac d'or és una comèdia àcida sobre les clavegueres del món globalitzat, narrada amb un codi singular: els homes fan de dones, i els joves de vells...

I, per acabar, tornem a Txékhov amb una altra d'aquelles estrelles fugaces: Sobre els danys del tabac... i les ostres, amb versió i direcció de Francesc Cerro-Ferran i interpretació de Xavier Graset. Només avui, dins del cicle Fora d'Hores, del Lliure de Gràcia.

NOVA ETAPA A LA SALA FLYHARD

La trajectòria de la Sala FlyHard l'ha convertit en un espai excel·lent per veure bon teatre en petit format i a escala íntima. La sala inicia nova etapa, amb el repte de revalidar els mèrits. Només un anunci (foto 03), d'Alberto Ramos, s'estrena coincidint amb la nova direcció artística de la sala, assumida de manera col·lectiva pels seus gestors després de la marxa de Jordi Casanovas.

'NOMÉS UN ANUNCI'

SALA FLYHARD. ALPENS, 3 (BARCELONA)

Del 30 de gener al 17 de febrer

stats