CRÍTICA DE CINEMA
PAULA A. RUIZ

Gloria

**** Direcció: Sebastián Lelio. Guió: Sebastián Lelio i Gonzalo Maza. 110 minuts. Xile (2012).Amb Paulina García, Sergio Hernández i Coca Guazzini.

'Gloria'. Zoom

Els germans Juan de Dios i Pablo Larraín són avui dia els millors ambaixadors del nou cinema xilè, una cinematografia que fa poc temps que conquereix els festivals i que alhora sembla que no tingui por de les sales comercials. Un esperit ambiciós, però també accessible, amb el qual ens arriba aquesta Gloria apadrinada pels Larraín, filmada i escrita per Sebastián Lelio i a la qual dóna vida una superlativa Paulina García. El títol del film no enganya: la pel·lícula és el retrat d'una dona, d'uns cinquanta anys i divorciada, a qui l'edat sembla que li vagi en contra en qüestions sentimentals. La Gloria, no obstant, va a la recerca de l'amor com una adolescent vital, creient que en l'altre hi ha la felicitat promesa. Fins que es troba amb el Rodolfo. Com la seva protagonista, Lelio tampoc tem la proximitat i en aquesta història de reeducació emocional s'enganxa a la fragilitat del seu personatge fins al punt que aconsegueix que l'espectador hi sucumbeixi. Perquè Gloria és vibrant, elegant, potser massa commovedora. I, sens dubte, és una d'aquestes pel·lícules que es poden recomanar amb eufòria.