Germans d'ànima negra

Raynald Colom i Sara Pi es coneixen des de fa molts anys, i no perquè coincidissin en ambients musicals -quan es van conèixer la Sara tenia 16 anys i la seva vocació encara no havia esclatat-, sinó perquè circumstàncies personals els van apropar. "És com la meva germana petita", assegura el trompetista català, nascut a França l'any 1978 i vuit anys més gran que la flamant cantant de soul barcelonina. Pi és un dels joves valors més prometedors de l'escena i Colom un dels músics més internacionals de Catalunya, amb un reguitzell de premis a la vitrina de casa seva i un currículum que inclou noms de les més variades tendències musicals (de Manu Chao a Jesse Davis, passant per Perico Sambeat, Carles Benavent, Fermín Muguruza i un llarg etcètera).

El destí -o el talent- ha volgut que el trompetista i la cantant coincideixin aquest any al cartell del Black Music Festival de Girona, que celebra la dotzena edició. Sara Pi és l'encarregada d'obrir el certamen a La Mirona de Salt, compartint escenari amb el grup de soul i funk francès Shaolin Temple Defenders, mentre que Raynald Colom presentarà el dia 16 l'estrena exclusiva d'una nova i ambiciosa producció per a 15 músics. The Brand New Heavies, els històrics The Impressions (amb els gironins The Pepper Pots de banda d'acompanyament), Mick Taylor Band i Keny Arkana són alguns dels reclams internacionals de l'edició d'enguany, que també inclou un bon nombre d'artistes catalans. Entre d'altres: Los Mambo Jambo, Very Pomelo amb Josele Santiago, Big Mama (que celebra el 25è aniversari de la seva carrera), Amadeu Casas, At-Versaris, Empty Cage, Macho i la Sant Andreu Jazz Band (també es projecta la pel·lícula A film about kids and music. Sant Andreu Jazz Band , sobre el miracle d'aquesta big band infantil).

R&B DE REGUST BRASILER

"És un honor i un plaer, estem molt emocionats", explica Sara Pi sobre el fet que l'hagin triat per obrir el festival. L'any 2010 ella i el productor Erico Moreira van autoproduir-se el disc Burning , un treball que mescla R&B contemporani i música brasilera, i que va quedar-se en un calaix fins que, al juliol, la fortuna va somriure al duet. Ara tothom en parla.

LA RÀDIO, AL RESCAT

"Tot va ser gràcies al programa El món a RAC1 , de Jordi Basté, i al crític musical Jordi Beltran, que ens va ajudar moltíssim", assegura. Arran d'això s'hi han fixat altres mitjans (l' Ànima del canal 33, sense anar més lluny) i fins i tot han firmat per Sony Music, que reeditarà el primer disc "amb dues o tres cançons noves, totes les veus gravades de nou i alguna sorpresa" que encara no podem desvelar. Però durant aquest temps també han anat sorgint les cançons del segon disc, previst per al 2014, amb més influència brasilera que el primer.

"Està cantant superbé, per a mi és una trempera màxima", exclama Raynald Colom amb orgull de germà gran. Qui li hauria dit a aquesta besnéta de cantant d'òpera i filla d'aficionat al tres cubà -tots dos anomenats Perfecte Pi- que s'acabaria dedicant al soul amb bona fortuna. Com a mínim abans que el seu company i productor Erico Moreira la sentís cantar per casualitat i li proposés de produir un tema junts.

I mentre ella es fixa en Lauryn Hill, Erykah Badu, Jill Scott i D'Angelo, Raynald Colom té posat entre cella i cella un concepte molt clar: la black american music . "La música negra americana sempre ha estat transgressora, parla del dia a dia al carrer. Em refereixo a grups com Afrika Bambaataa, The Last Poets...", explica el trompetista. El projecte que estrena en exclusiva al Black Music Festival es diu We still insist , un títol que pica l'ullet al combatiu We insist! Freedom now suite (1960), de Max Roach: "Tenim els drets vulnerats, ens estan donant pel cul per tots cantons i els artistes tenim l'obligació de denunciar-ho", justifica.

We still insist és el projecte "més bèstia" en què s'ha embarcat Colom: una suite de quatre moviments interpretada per una big band i una orquestra de cambra. Al seu disc Rise (2012) ja havia treballat amb una formació de corda, de manera que l'experiència no és nova, "però escriure per a 16 músics i assajar...", sospira. Aquests músics són els Re-fugees, un grup d'instrumentistes amb qui ja havia actuat al bar Continental de Gràcia després de guanyar el premi Puig Porret al millor artista dels Països Catalans del 2010 i que finalment ha pogut dur a terme gràcies al Black Music Festival.

DEFUGIR EL JAZZ

"Intento evitar la paraula jazz , perquè està obviant les seves arrels i designa qualsevol cosa amb saxo i una mica d'improvisació. Això no m'interessa", sentencia. "És una qüestió d'història, s'ha de conèixer la història, perquè la música és un llenguatge i has de parlar l'idioma, has de tocar el blues, i això et porta de Louis Armstrong a J Dilla".

El hip-hop també és present a la seva música i per això els Re-fugees, a banda d'un all stars de músics de (ehem) jazz catalans, inclouen un MC (Creisy Lion) i un DJ (Nicholas Talvola). El bateria, per cert, és Marc Ayza, el número u a l'hora de fusionar jazz i hip-hop al nostre país. "Fa 15 anys o més que toquem junts", explica Colom, "i estem molt en sintonia, som els dos que hi estem més ficats".

Però tant a Rise com a We still insist hi ha una voluntat d'apropar-se al third stream -síntesi del jazz i la música clàssica contemporània que va començar a donar-se a principis del segle XX- inserint al seu discurs càpsules d'Erik Satie i Darius Milhaud. La vena flamenca que va explorar a Evocación (2009) no és tan evident, però encara batega en la seva música. De fet, a l'abril portarà el projecte a França acompanyat per Carles Benavent, una eminència de la fusió del gènere amb el jazz.

Malgrat haver nascut a França i haver firmat pel segell francès Jazz Village, d'Harmonia Mundi, Raynald Colom és i se sent català. I forma part d'una generació de músics amb les idees molt clares. "És una escena que comença a ser de veritat: Martí Serra, Giulia Valle, David Pastor, Marc Ayza... tots hem passat de joves promeses a tristes realitats, ha ha", riu. "Vaig viure fins als 10 anys a França i potser sí que parlar l'idioma m'ha ajudat a sortir fora, però tots els meus mentors són a Nova York", rebla.