CINEMA
XAVI SERRA

Gandules: amor a la fresca

El cicle de cinema a l’aire lliure del CCCB torna amb una programació tan romàntica com subversiva

Gandules: amor a la fresca / CCCB / JORDI GÓMEZ Zoom

A l’agost el Pati de les Dones s’omplirà d’amor. Del 4 al 21 del mes que entra, cada dimarts, dimecres i dijous, torna el cicle de cinema a la fresca més veterà i inquiet de Catalunya, el Gandules, amb una programació entregada a totes les declinacions possibles de l’amor romàntic. Amor en punt de fuga és el títol del cicle que el programador Nacho Moreno ha confeccionat a proposta del CCCB. “La idea és examinar el contingut ideològic que tenen les històries d’amor”, explica el professor de la Complutense i especialista en gènere, que treballa en una tesi titulada Neoliberalisme i comèdia romàntica. “Però també que siguin pel·lícules molt fresques, com les novel·les d’estiu”, afegeix.

LES ARRELS DEL FEMINISME ES poden rastrejar en les dues propostes més antigues. La russa Llit i sofà, un film mut del 1927 que es projectarà acompanyat de música en viu del quartet Mamut Cinema, ofereix una història atípica de poliamor en el context del Moscou revolucionari, on una dona que viu amb dos homes decideix cada nit qui dorm al llit i qui al sofà. “La pel·lícula qüestiona si el nou home rus és tan revolucionari com sembla”, apunta Moreno. L’alemanya Muchachas de uniforme, del 1935, planteja un relat d’ amor fou lesbià en un internat prussià. “Una bogeria”, segons Moreno, considerada un dels primers films antifeixistes de la història i, des dels 70, també molt reivindicada per la crítica feminista.

EL CINEMA TRANSGRESSOR DE FASSBINDER també figura en el cicle, que el posa en relació amb un dels seus mestres. “Em venia de gust fer dialogar el cinema de Fassbinder i el de Douglas Sirk”, confessa Moreno. Del director alemany es projectarà La ley del más fuerte, del 1975, una història d’un humil firaire homosexual que guanya la loteria i de la nit al dia canvia de vida i classe social. Mal rebuda per la crítica gai de l’època, s’avança 40 anys a la tendència actual del cinema gai perquè evita contemplar l’homosexualitat com una problemàtica -més o menys igual que un dels altres títols del cicle, el sensible drama romàntic Weekend - per centrar-se en els conflictes de classes. De Sirk, en canvi, Moreno ha programat un dels seus films més foscos, Obsesión. “Sembla una pel·lícula de Cronenberg. És el seu melodrama més embogit, frega la telenovel·la delirant amb tot de sectes religioses i malalties incurables, però ofereix una anàlisi impressionant de l’Amèrica dels 50”.

UNA DONA EN LA CINQUANTENA busca l’amor amb la passió d’una adolescent. I per què no? El cinema ha contribuït a prefigurar un paisatge romàntic que exclou les dones a partir d’una determinada edat, però a la xilena Gloria, del 2013, Sebastián Leilo relata la sensible odissea d’una divorciada (magnífica Paulina García) amb tres fills grans que no es resigna a viure sense estimar. “Fassbinder deia que a les pel·lícules de Sirk s’hi podia veure les dones pensar -diu Moreno-. A Gloria passa el mateix”. La protagonista de Paraíso: amor -primera entrega de la trilogia d’Ulrich Seidl sobre les misèries morals de la vella Europa- també ronda els 50 anys i està separada. Però el seu viatge a un complexturístic africà no pren la forma d’una recerca romàntica, sinó d’explotació sexual de la fauna local de gigolós. “No és el títol més lleuger del cicle, però mostra a la perfecció com les relacions d’amor emmascaren ideologies, en aquest cas, un tipus de neocolonialisme -apunta Moreno sobre la punyent i despullada pel·lícula del cineasta austríac.

LA COMÈDIA ADOLESCENT NO PODIA faltar a la cita en un cicle sobre l’amor. But I am a cheerleader és una comèdia de culte sobre una perfecta adolescent nord-americana que, quan els seus pares descobreixen que és lesbiana, és enviada a un campament especial per “curar” la seva homosexualitat. Moreno defineix aquest referent del cinema queer com “un videoclip que uneix el cinema de John Waters i la teoria feminista de Judith Butler” i alaba la facilitat amb què la directora Jamie Babbit explica a través de la trama el concepte de matriu heterosexual de Butler. “El més graciós és que en un campament de reeducació per a homosexuals la protagonista trobi l’amor”, diu. Igual de trencadora però en clau menys còmica, Ain’t no tomorrow explora el clàssic tema de la passió adolescent i el descobriment de la sexualitat a través dels embolics i equívocs d’un grup de nois i noies d’un institut japonès. “En lloc de presentar la sexualitat femenina com una cosa misteriosa i voraç, com fan en pel·lícules com American Pie, aquí es descriu la sexualitat masculina i el cos dels nois de forma molt descarnada”, diu Moreno, per a qui el film constitueix un dels retrats més sincers de l’erotisme adolescent masculí.

GANDULES TÉ UN ‘BONUS’ EXTRA aquest any. Acabat el cicle Amor en punt de fuga, el CCCB acollirà una sessió dedicada a l’encara inèdita Los exiliados románticos, nou treball de Jonás Trueba que continua la línia lliure i improvisada de l’anterior Los ilusos. La projecció forma part d’una gira que està fent la pel·lícula exclusivament en cicles de cinema d’estiu de la Península, abans de l’estrena comercial, l’11 de setembre. “La idea és oferir la pel·lícula com ens agradaria que fos percebuda: com un vent fresc, lleuger, alegre i feliç”, ha dit Trueba sobre la iniciativa. La història de Los exiliados románticos gira al voltant de tres amics que marxen de viatge sense motiu aparent i, amb una trama inventada sobre la marxa, reflexiona sobre la crisi de la masculinitat i els últims espetecs de la joventut.