SÈRIES
EULÀLIA IGLESIAS

Fuck, fuck, fuck

Es pot mantenir una conversa, amb els seus matisos, utilitzant una única paraula? A ‘The wire’ van demostrar que sí. Però l’ús de renecs no és tan lliure com sembla en la ficció produïda per les televisions per cable nord-americanes

Els protagonistes de l'escena / HBO Zoom

Els agents McNulty i Bunk es dirigeixen d’esma cap a un apartament buit. Segueixen una pista que podria vincular un sospitós amb l’assassinat d’una estudiant. No hi creuen gaire, però no tenen res més on agafar-se. El porter els condueix dins del pis buit. Bunk treu les fotos de la noia massacrada. “ Oh, fuck ”. McNulty també se les mira. “ Motherfucker! ” Bunk diposita les fotos a terra buscant la posició exacta del cos. “ Fuck, fuck, fucking fuck ”. McNulty revisa l’informe juntament amb una altra foto on es veu l’orifici d’un tret just sobre el cor. Fuck ”. La noia només tenia 20 anys. Bunk segueix repartint les imatges per terra sota l’encuriosida mirada del porter. Fuck, fuck, fuck ”. McNulty descobreix en una altra instantània que una segona bala va entrar-li per darrere del maluc. “ Oh, fuck ”. Bunk marca amb un retolador on van caure els casquets. “ Fuck ”. McNulty s’enganxa el dit amb la cinta mètrica. “ Fuck ”. Calculen l’altura i la direcció des d’on va disparar l’assassí dins de la casa. No quadra. “ No, fuck ”. ¿Potser ella estava agenollada? “ Fuck it ”.

Fins que Bunk es torna a fixar en el forat de la finestra. “ Motherfuck! ” La marca a l’ampit, “ fuck ”, i les restes del vidre, oh, fuck! ” Entre els dos reprodueixen la trajectòria de la bala com si hagués entrat des de fora. “ Fuckfuckfuckfuck fuck. Fucker ”. A veure altre cop la foto de com va caure la víctima. “ Motherfucker! Fuck me ”. Itinerari de la bala complert. Surten a fora i calculen les distàncies fins a la finestra. A poc més d’un metre, entre les males herbes, troben el casquet que faltava. Bingo! La penúltima escena del quart capítol de la primera temporada de The wire demostrava la teoria d’un dels seus creadors, Ed Burns, segons la qual dos policies poden mantenir una conversa sense deixar anar altra cosa que el renec per excel·lència en anglès. Això sí, emprat en tota la seva varietat tonal i semàntica.

La sòbria i exclusiva presència del fuck a The wire contrasta amb l’elaborat ús de la imprecació a Veep, on la vicepresidenta dels Estats Units i la seva cort construeixen filigranes de degradació oral gràcies a la ploma, generosa en profanitat, de l’equip de guionistes 100% britànics d’Armando Iannucci. En una altra sèrie tan procaç com Deadwood, els autors van optar per actualitzar els insults atès que els de l’època on se situa l’acció provocaven efectes més còmics que xocants. Fins a 2.980 fucks s’han comptabilitzat en aquest western televisiu.

Tots aquests fucks tenen una cosa en comú: pertanyen a sèries de la HBO, la cadena de televisió més liberal pel que fa als insults. Als Estats Units existeix una fèrria legislació que afecta el llenguatge obscè. La regula la Comissió Federal de Comunicacions (FCC), l’agència estatal sempre presta a muntar una croada per un simple mugró a l’aire. Però les cadenes per cable o per satèl·lit, que utilitzen infraestructures de telecomunicacions totalment privades, queden exemptes d’aquesta vigilància governamental.

Aleshores, per què en una sèrie com Breaking bad amb prou feines se sentia algun fuck molt de tant en tant? ¿No resulta estrany que a Mad men no hi hagués més escenes de sexe explícit? Què ho fa que alguns personatges de The walking dead reneguin més als còmics originals que a la petita pantalla? Autocensura a la ficció televisiva? Fuck! (Continuarà...)