CRÍTICA DE CINEMA
MANU YÁÑEZ

Frank

*** Direcció: Lenny Abrahamson. Guió: Jon Ronson, Peter Straughan. 95 minuts. Regne Unit (2014). Amb Domhnall Gleeson, Michael Fassbender Per als interessats en els laberints de la creació

En les primeres imatges, el narrador dirigeix la mirada cap a l’horitzó i taral·leja una cançó a mig compondre: “Cap on em portaràs?” Si li fem aquesta mateixa pregunta al film de Lenny Abrahamson, trobarem respostes contraposades. No es pot negar que Frank conté unes quantes fiblades d’irreverència, des d’una inspirada sàtira de l’artista outsider fins a una àgil exploració de l’humor absurd -més punyent que a Els homes que miraven fixament les cabres, l’anterior treball dels guionistes-, passant per l’aparició emmascarada de l’actor Michael Fassbender. Tanmateix, si ens fixem en les figures que han inspirat la pel·lícula, sembla clar que Frank funciona com una revisió normalitzada de l’humor desconcertant de Frank Sidebottom i la pop-poesia de Daniel Johnston. Continuen els temes: el preu del compromís amb la radicalitat, els miratges de l’èxit, els trastorns psicològics. Però en aquesta tragicomèdia que a estones sembla una barreja d’Un lloc per quedar-s’hi i Gairebé famosos s’hi troba a faltar autèntica transgressió formal i narrativa.