ART
SARA ARMADA

La França pop en foto

Renaud Monfourny, un dels grans fotògrafs de l'escena cultural gal·la, desembarca a l'Institut Francès

La França pop en foto Zoom

Viure un terratrèmol al costat de Björk, rentar plats amb Leonard Cohen, aguantar les impertinències de Lou Reed. Que Iggy Pop beneeixi la panxa de la teva dona embarassada. Aquestes són coses que et passen quan et dius Renaud Monfourny i ets un dels grans cronistes del rock'n'roll; quan ets capaç d'entrellucar les persones que s'amaguen rere els personatges, i el blanc i negre de les teves fotografies sona amb la fúria i l'honestedat d'una cançó de garatge-rock.

'LES INROCKUPTIBLES'

A mitjans dels anys 80, seguir l'esclat de l'escena britànica (els Smiths! The Jesus and Mary Chain!) des dels marges del Sena era francament complicat. Les discogràfiques angleses ni tan sols hi tenien distribució, i les revistes de música no en parlaven. És per això que tres amics, entre els quals es comptava monsieur Monfourny, van decidir-se a publicar una revista trimestral que van anomenar Les Inrockuptibles .

Amb estètica de fanzine, amb moltes entrevistes i fotos en blanc i negre, van poder seguir de prop els músics que els interessaven, sovint viatjant en trens que creuaven el canal de la Mànega de nit. Després de més de 25 anys, Les Inrocks s'ha convertit en un magazín setmanal de gran tirada que s'ocupa tant de música com de literatura, política o televisió. Una cita de referència en l'agenda francesa que produeix discos (el lloadíssim disc de tribut a Leonard Cohen I am your fan , per exemple) i fins i tot un festival de música, des de l'any 1990.

CRONOLOGIA D'UNA MIRADA

Diu la llegenda que la primera foto que va disparar Monfourny no la va fer amb una càmera. Va ser mental. Tornava amb bicicleta del liceu on estudiava i la imatge d'una gitana amb el seu fill petit davant d'una llar de foc el va impressionar vivament. Després, el nostre home es va apuntar a un club de fotografia, i més endavant va cursar-ne estudis a "la pitjor escola de Bèlgica" (en paraules seves). La resta és història: la podeu trobar penjada en museus i galeries de tot el món, en publicacions com Le Monde o Vogue Paris i al mateix fotoblog de l'artista (vegeu blogs.lesinrocks.com/photos).

FOTOGRAFIAR PERSONES

Patti Smith, Monica Bellucci, Nick Cave, Jim Jarmusch, Marianne Faithful, Kurt Cobain, els White Stripes, els Pixies, els Beastie Boys, Dominique A, David Lynch, Morrissey, Quentin Tarantino, Marguerite Duras... Sigui qui sigui el retratat, la voluntat de Monfourny mai no és tècnica, ni èpica, ni metafísica (ànima? quina ànima?), i encara menys comercial.

Cru com el Raw Power , directe com el punk, elèctric com el post-punk, Monfourny fotografia instants i gestos, i amb aquests instants i gestos, la persona que els mostra. "Faig fotos als meus fills o a Clint Eastwood de la mateixa manera. Si la fotografia està una mica fora de focus no em molesta. En el moment que passa alguna cosa, apareix l'emoció".

'BACKSTAGE': L'INSTITUT FRANCÈS

Les parets de l'Institut Francès de Barcelona acullen una bona mostra dels retrats prodigiosos que Monfourny ha fet durant la seva carrera als grans noms de l'escena cultural francesa, com Manu Chao, Emmanuelle Béart, Jane Birkin, Benjamin Biolay, Claude Chabrol, Carla Bruni, Serge Gainsbourg i Michel Houellebecq.

En total, una trentena d'imatges per trobar-se cara a cara amb el parnàs francòfon, i bategar amb els acords sense concessions d'un dels artistes que han mirat als ulls l'escena cultural del nostre temps.