CRÍTICA DE CINEMA
EULÀLIA IGLESIAS

Foxfire

**** Direcció i guió: Laurent Cantet. 143 minuts. França (2012). Amb Raven Adamson, Katie Coseni, Madeleine Bisson. Per a Bonnies que no necessiten cap Clyde

Laurent Cantet filma els Estats Units dels anys 50 des d’una òptica insòlita. El director de La classe adapta la novel·la de Joyce Carol Oates Puro fuego: confesión de una banda de chicas, al voltant d’unes noies d’institut que formen una societat secreta per defensar-se de les agressions sistemàtiques d’escola, companys, família i institucions. El cineasta francès entronca amb tota una tradició nord-americana de cinema de rebels, però des del poc habitual punt de vista femení i col·lectiu. A Cantet no li interessa ni glamuritzar ni explotar l’imaginari d’un grup de noies que es vengen de les humiliacions masculines i assagen la seva pròpia comuna utòpica. En canvi, explicita les connotacions polítiques d’aquest enfrontament a un Somni Americà opressiu, classista i masclista. Foxfire funciona en tot moment com un relat sobre l’amistat juvenil i la companyonia femenina en una ficció d’època en què les protagonistes transmeten la mateixa frescor i naturalitat que les alumnes de La classe.