Foxcatcher

A Foxcatcher els actors es mouen com goril·les. Resulta molt impactant el mimetisme que tant Channing Tatum com Mark Ruffalo aconsegueixen amb els lluitadors que interpreten en aquesta pel·lícula magnètica i injectada d’estranyesa. Aquesta troballa actoral mereix ser destacada perquè contribueix decisivament a no permetre que l’espectador aparti ni un moment els ulls de la pantalla. L’animalisme és un factor important del relat, una mirada penetrant en uns personatges de gran fisicitat que són, en si mateixos, el contingut propi del film. Aquesta és potser la gran troballa de Bennett Miller, capaç de moure’s en un estrambòtic terreny entre la cruesa del cinema de Werner Herzog i les exigències mainstream d’un film trufat també de rampells de convencionalitat i nominat a cinc Oscars. Descobrir la història real de John du Pont i els germans Schultz fa que un es quedi una mica acollonit i agraeixi que el cinema continuï exercint amb bon criteri aquesta funció historiogràfica, en el sentit més pur, net i necessari de la paraula.