MÚSICA
BORJA DUÑÓ AIXERCH

Folk lliure i ple de llum

El Petit de Cal Eril publica 'La figura del buit', el seu disc més juganer

Joan Pons, El Petit de Cal Eril / PERE VIRGILI Zoom

Joan Pons (El Petit de Cal Eril) viu a Massoteres, un poble de 207 habitants prop de Guissona. Ha baixat a Barcelona per, hores abans d'aquesta entrevista, actuar en el concert solidari per la Louise Sansom. Pons va saltar a l'escenari content i fent saltirons. Sortia acompanyat per Joan Colomo i Mau Boada, dues ànimes afins amb qui comparteix una visió poètica, irònica i experimental de la música. És un trio sense líder o, més ben dit, format per tres líders que es diverteixen intercanviant-se els instruments. La seva música somriu i, de fet, és gràcies a ells i a companys seus de generació que el bon humor ha tornat als concerts de pop independent.

JOCS DE PARAULES

La figura del buit és el nou disc d'El Petit de Cal Eril, un doble vinil de 17 cançons que publicarà Bankrobber el 26 de febrer. Potser per despistar els periodistes, Pons ha titulat la primera cançó La figura del 8 -que diu "tant li fot del dret com del revés"-. És només una mostra de com li agrada jugar amb les paraules. I, ara més que abans, també amb els sons.

"Per a mi la música és un joc, i això potser fa que sigui experimental, però jo no sé fer experiments sense cançons", explica. Això ve a tomb del nou rumb que ha pres la seva música. Per a aquest disc Pons ha prescindit del grup que l'acompanyava regularment. "La intenció era gravar-lo tot jo sol, però al final vaig decidir que ho gravés algú altre, sense assajos". Una dinàmica perfecta perquè el productor fos algú com Mau Boada (membre únic d'Esperit! i músic de dilatada trajectòria, amb projectes com Les Aus i Zeidun).

De fet, les noves cançons tenen una dimensió psicodèlica que sembla que vinguin dels boscos del Montseny, el lloc de procedència tant de Boada com de Joan Colomo, que també apareix al disc, fent un duet amb Pons a Obriu les mans . Es tracta d'un disc exuberant i molt ric en detalls. L'aparent foscor del treball anterior, Vol i dol (2010), es dilueix definitivament en un disc de folk més lluminós.

"No crec que faci música fosca, sinó melancòlica, però optimista", intenta aclarir, tot i que ja ha avisat que no li agrada parlar dels seus discos. "Si fos per mi, estaria sempre fent música", assegura, i el banjo que l'acompanya ho certifica. Els comentaris que el fan més feliç són de naturalesa més bàsica i simple: "La meva mare diu que el disc és molt maco, que té molt d'humor i que el farmacèutic de Lleida (de la cançó Lleida frega Fraga ) fa molt riure".

Llavors Pons s'anima, perquè recorda que la nit abans va conèixer un taxista de Mollerussa ("Ja tinc la continuació de la cançó!", exclama). També el posa de bon humor parlar del Teatre de ca l'Eril (sí, s'escriu diferent que El Petit de Cal Eril). És en una sala d'estar de la casa familiar, que feia 50 anys que estava tancada. "És la casa de ma mare i ma germana, sempre havíem dit de fer-ho a casa".

Escolteu aquí la cançó 'Amb tot', de 'La figura del buit'

UN TEATRE FET A MIDA

El Teatre de ca l'Eril ha servit per fer un bé a la casa, per acostar activitats a una família amb inquietuds culturals i per acollir l'estudi de gravació de Pons, que, a banda de ser músic, treballa en el ram de l'àudio: ara està fent el so per a la tercera pel·lícula d'Albert Serra.

Pel teatre hi han passat Joan Colomo, Mates Mates, Pau Riba i Sílvia Pérez Cruz amb Raül Fernández Refree, i el pròxim concert serà l'1 de març amb el percussionista Xavier Tasies. "És un regal que ens fa la gent a nosaltres, per això mirem de tractar bé els músics, que tenen un pis per a ells i ma mare els fa el dinar". Per saber-ne més: www.teatrecaleril.cat .