Crítica de cinema
TONI VALL

Fill de caín

** Direcció: Jesús Monllaó Plana. Guió: Sergio Barrejón i David Victori. 90 minuts. Espanya (2013).Amb José Coronado i David Solans.

Sense ànims de generalitzar, però quan descobreixo que el protagonista d'una pel·lícula és un adolescent introspectiu, callat i aficionat a treure de polleguera els seus familiars, em poso a tremolar. El que menys em va agradar de Petit indi i Animals és el seu actor protagonista, amb cara d'encantat perpetu i abonat a una inexpressivitat força carregant. El mateix m'ha passat amb Fill de Caín . Més que inquietud, el jove conflictiu obsessionat pels escacs genera una indiferència que no beneficia les intencions del film. Malgrat l'interessant punt de partida, un treball de psicologia de personatges prometedor i una factura formal impecable, el film de Jesús Monllaó agafa ben aviat uns viaranys argumentals tirant a efectistes -anava a escriure tramposos però no és ben bé això- i en el seu terç final aposta per un dramatisme pensat i executat a còpia de cops d'efecte propis del thriller no excessivament sofisticat. No hi ajuden sentències del tipus: "Jugar als escacs no és lluitar contra un altre, sinó contra un mateix". Tòpic de manual, em temo.