MÚSICA
BORJA DUÑÓ AIXERCH

‘Sampledèlia’ catalana per reivindicar el pop ie-ie

Guillamino i Oriol de Balanzó connecten dues generacions a ‘La pols i l’era’

Pau Guillamet i Oriol de Balanzó, La Pols i l'Era. / NOEMI ELIAS Zoom

“Espera, ara m’entra un whatsapp de la Núria Feliu”. Qui parla és Pau Guillamet, que el rep i processa el missatge mentre respon a aquesta entrevista sobre La pols i l’era (2016), el projecte que connecta dues generacions del pop català que fins ara no s’havien trobat: la dels 60 i l’actual. Feliu, la Shirley Bassey catalana, vol que Guillamino li porti la lletra de Le llamaban fiera, la seva cançó al disc intergeneracional. “La idea ve de l’Oriol de Balanzó, que és qui ho va proposar, i l’Òscar n’és la tercera pota”, explica Guillamet. És un cercle que es tanca. De Balanzó, coordinador de guionistes del programa La competència de RAC1, que també és músic i productor, coneix molt bé el fanatisme de Dalmau pel pop català dels anys 60 i 70 -el presentador d’ El gran dictat és també el responsable dels recopilatoris Pop a la catalana -. Pel seu costat, Guillamino ja havia samplejat música nostrada. Sardanes, més concretament.

“Jo tenia al cap un tipus de disc com els de Beck o els dels Beastie Boys, que utilitzen samples amb sonoritats antigues”, diu De Balanzó. “Però jo no ho podia fer sol i el Pau era la persona ideal, hem fet un treball molt Postal Service [grup d’ indietrònica que componia per correu postal], amb músiques que li havíem robat a l’Òscar”. Aquí, però, la clau de volta és Concèntric, el segell d’Ermengol Passola que va cedir tot el seu material fonogràfic a la Biblioteca de Catalunya. S’ajuntaven, doncs, dos elements clau: les ganes de samplejar un material pròxim i la sort de poder comptar amb un inacabable fons musical de gran qualitat, mig oblidat i totalment lliure de drets.

La feina ha sigut seleccionar fragments de tot aquest llegat i utilitzar-lo com a base de noves creacions musicals, que construeixen un pont entre generacions. Que Núria Feliu i Núria Graham apareguin en un mateix àlbum simbolitza aquest lligam musical entre els segles XX i XI que havia sigut esborrat, qui sap si per l’enorme pes de la Nova Cançó. “És una mica la cultura pop que no teníem, que estava com soterrada i que havia de conviure amb la part política”, diu Guillamino.

“Les gravacions han sigut bastant salvatges”, comenta De Balanzó. Només cal imaginar-se la sessió d’enregistrament, a casa de Francesc Burrull, del rap passat de voltes del Gordo del Puru. “El Burrull ens explicava anècdotes de l’època i es deixava fer, és músic, s’ho passa bé i quan li demanes una cosa se li activa la seva professionalitat”, afegeix. “Quan penses que va fer els arranjaments del Mediterráneo del Serrat i els discos de La Trinca...” Burrull, de fet, va ser director musical de Concèntric, de manera que molts dels samples utilitzats a La pols i l’era són de músiques que coneix molt bé. Probablement, ell mateix havia arranjat i interpretat les mostres de cançons de Guillermina Motta, Jacinta, Josep Guardiola, Eurogrup, Lita Torelló o Els Dracs que apareixen al disc. Sons d’una època en què calia treure’s el carnet d’intèrpret i “si no et donaven el carnet no cantaves”, explica De Balanzó. Parla d’un món molt diferent d’aquell en què habiten Joan Colomo, Joan Pons (El Petit de Cal Eril), Ernest Crusats (La Iaia) o Martí Sales (Els Surfing Sirles), altres veus joves que conviuen a La pols i l’era amb Feliu, Burrull i Lita Torelló. Mig segle els separa però el disc, que està narrat per Jordi Beltran com si es tractés d’un programa de ràdio, no només els ha posat en contacte, sinó que els durà a compartir escenari.

La cita serà el 18 de maig a L’Auditori, amb la presència de tots els artistes. Aquesta institució està ajudant a produir el projecte, ja que “té un element molt important de recerca i recuperació del patrimoni històric”, afirma el cap de programació, Robert Brufau. “Volem que no sigui un pal d’homenatge, sinó una manera de quedar tots junts per celebrar-ho”, diu De Balanzó. “Evitarem la idea d’homenatge en els termes de nostàlgia litúrgica, però estarà una mica teatralitzat”, afegeix Guillamet. Hi haurà una segona data el 2 de juliol al Canet Rock, amb un format adaptat al context del festival. |