Pantalles
EULÀLIA IGLESIAS

Falsos llaços familiars

HBO estrena 'Family tree', la primera 'sitcom' del còmic Christopher Guest

Abans que s'estrenessin Modern family o The office , Christopher Guest ja portava anys practicant la comèdia en clau de fals documental. No va ser el primer, però es pot considerar el principal artífex al cinema d'aquest noble art de construir ficcions humorístiques amb aparença de reportatge. Va ser un dels creadors de la mítica This is Spinal Tap (1984), el mockumentary sobre la falsa banda de heavy més famosa de la història. En aquest cas només exercia de guionista i actor (és el guitarra del grup), mentre que Rob Reiner s'encarregava de la direcció.

A partir dels 90, Guest firma una sèrie de pel·lícules elaborades segons uns mateixos preceptes: treballa amb un mateix grup d'actors a qui dóna molt marge d'improvisació, aborda des de l'humor les dinàmiques de col·lectius humans molt diversos i fa servir l'estil del fals documental. Així neixen títols com Very important perros , en què parodia l'obsessió per les mascotes a través dels concursos de bellesa canins, o Un poderoso viento , on repeteix l'operació de This is Spinal Tap però en clau de música folk.

LA 'SITCOM', RENOVADA

Després de quasi 30 anys dedicant-se al fals documental, Christopher Guest acaba d'estrenar a la HBO la seva primera sitcom , un format que en els últims anys ha aconseguit abandonar la cotilla en la qual ha viscut encarcarat durant dècades. La comèdia televisiva del segle XXI ja no està enclaustrada entre tres o quatre localitzacions ni es limita a fer acudits recurrents seguits de riures enllaunats.

La renovació s'ha dut a terme en part gràcies als seus flirtejos amb el fals documental. Ricky Gervais, per exemple, va anar més enllà de la clàssica sitcom laboral a The office (2001), plantejant-la com una (falsa) docusèrie que s'endinsava en el dia a dia d'una empresa. I Modern family ha normalitzat definitivament aquestes picades d'ullet de la sitcom al fals documental.

En aquest panorama televisiu en què el fake ja no és excepció sinó recurs recurrent, què hi pot aportar Guest? Encara és aviat per treure conclusions sobre Family tree , que tot just va estrenar-se diumenge passat a la HBO. En aquest cas, el còmic ha optat per un format més íntim. Aquí no hi ha protagonisme col·lectiu, tot i que el personatge principal (Chris O'Dowd, de Los informáticos ) apareix envoltat de secundaris un pèl excèntrics, com la germana que no se separa del seu mico de peluix que parla com el ninot d'un ventríloc o el pare retirat que ara somnia a esdevenir inventor. O'Dowd és un jove britànic a l'atur que decideix començar a estirar el fil del seu arbre genealògic per descobrir secrets sobre els seus avantpassats que potser no li faran gaire gràcia.

En lloc de fer molt soroll per fer-se sentir al nou panorama de la comèdia de situació, Guest ha optat per la baixa intensitat. A Family tree l'humor és més subtil i menys misantrop que en altres sitcoms del gènere. Aquí es tracta de recrear-se en el treball dels actors o fixar-se en els petits detalls. Una de les perles de la comèdia són els seus apunts de (falsa) metaficció: els personatges veuen diverses sèries inventades per Guest i el seu coguionista Jim Piddock, com ara una comèdia protagonitzada per anglesos d'origen indi.

CHRISTOPHER GUEST: ACTOR, CREADOR I DIRECTOR

'THIS IS SPINAL TAP' (1984)
Guest encarna el guitarrista de la banda protagonista d'aquesta fita imperdible del mockumentary.

'VERY IMPORTANT PERROS' (2000)
En aquest film Guest és un criador de gossos conillers amb vocació de ventríloc.

'UN VIENTO PODEROSO' (2003)
En aquest homenatge al folk, dóna vida a un dels integrants del trio The Folksme.