MANUAL IMPRESCINDIBLE DEL PERFECTE ARTISTA POP

Estimular la circulació sanguínia

Manual imprescindible del perfecte artista pop (XLII)

No fa falta que siguis superfamós per haver de menester un camerino, és a dir, un lloc privat on puguis passar els nervis en solitari, dutxar-te, maquillar-te, vestir-te, cagar tranquil, pensar... El moment de pujar a l’escenari ha de venir precedit d’una hora de silenci, assossec i repòs. Si sou un grup, és el moment del cubalibre, d’explicar els darrers acudits i de fer veure que tocar i cantar davant la gent és d’allò més natural.

L’element més important del camerino és la clau. Si per començar no hi ha porta ja anam malament, però no és la situació més habitual. El vostre road manager l’ha d’aconseguir just arribar al local, és la seva primera feina i la més important -després de cobrar-. Ja es veu que el terme camerino respon només a un principi conceptual i que pot variar molt de forma. A les sales de concerts us tancaran al magatzem, rodejats de mobiliari romput, caixes d’ampolles, grafitis i adhesius de tots els grups que hi han passat. Als poliesportius sereu als vestidors amb bancs llargs de llistons arramblats a les parets i olor de suor; això sí, hi ha dutxes de sobra. Als auditoris n’hi sol haver quatre o cinc per quan hi van les orquestres, feu-ne servir tants com us faci falta: un per menjar, un per vestir-se i un per estar-s’hi, simplement. També us trobareu sales de plens de l’ajuntament, pistes d’esquaix, oficines amb escriptoris i ordinadors...

Si hi ha fotocopiadora aprofitau per imprimir repertoris, tot i que darrerament és difícil trobar-ne. Un dels béns més preuats als camerinos són els seients, no és estrany que vagin escassos de cadires, per això és molt important que feu servir els penjadors per penjar motxilles i jaquetes. S’ha de tenir en compte que són dues cadires per persona, una per posar-hi el cul i l’altra per posar-hi els peus: si us heu d’estar les pròximes dues hores drets en un metre quadrat, convé relaxar les cames i estimular la circulació sanguínia.

I, per acabar, qui entra i qui no entra al camerino. La resposta és ben senzilla: al camerino no hi entra ni déu. Si després del concert us vénen les autoritats portuàries a saludar, sortiu vosaltres, els podreu evitar, per exemple, la imatge d’un drogoaddicte calb i amb sobrepès sense samarreta, empassant-se un entrepà amb desfici i la respiració alterada.

BOLOCONSELL:

Forçar-te a descansar la veu et pot perjudicar. El teu sistema psicosomàtic altera l’aparell fonador, fes vida normal