El meu amic Miqui Otero, després de beure's quatre o cinc cerveses, sempre explica la mateixa anècdota: que un dia es va creuar amb Paul Weller a l'estació de tren de Castelldefels. "Anava amb xancletes", assegura i, malgrat que ha intentat aportar proves per demostrar-ho, encara no ens ho acabem de creure. En canvi, si canviés Castelldefels per la cala Jonca de Sant Feliu de Guíxols i el protagonista fos Jeremy Enigk s'acabaria la discussió. Enamorat de la Costa Brava, el líder de Sunny Day Real Estate comparteix amb Weller l'etiqueta de ser el capo d'un gènere musical, l'emo. Eren al lloc adequat, Seattle, en el moment ideal, principis dels noranta, i militant en el segell de moda, Sub Pop, però la banda va desintegrar-se massa aviat. Això sí, grups com American Football, The Get Up Kids o Promise Ring mai haurien sonat com ho van fer sense l'explosió controlada dels discos de Sunny Day Real Estate. Ara actua en solitari, i passarà per Catalunya acompanyat de The New Raemon, el 6 de novembre al Jamboree de Barcelona, i també a Vilafranca del Penedès (12/11) i Reus (18/11). Amb xancletes o sense, creguin-se qui els asseguri que s'ha trobat Enigk en alguna platja gironina, segurament prenent el sol amb els seus amics ganxons.
