MÚSICA
YERAY S. IBORRA

Esplendor Geométrico, mantres de soroll industrial

Format per exmembres d’Aviador Dro, el grup celebra 35 anys als escenaris

Esplendor Geométrico, 
 Mantres de soroll industrial / JOSE CARLOS NIEVAS Zoom

“Jo de música en faré sempre, com en David Bowie”, manifesta Arturo Lanz el mateix dia que el món plora la mort del Duc Blanc. Lanz s’ha llevat religiosament a les sis del matí a meditar una horeta, és un “paio d’ordre”; compon cada nit, plogui o nevi, des de fa 35 anys. Poc s’imaginava als anys 80, però, quan va fundar Esplendor Geométrico amb Gabriel Riaza i Juan Carlos Sastre (exmembres d’Aviador Dro), que la seva proposta, pròxima al krautrock, aniria més enllà de la simple reacció a una Espanya dominada pels sons hedonistes de la Movida Madrileña. El temps ha demostrat que Esplendor Geométrico no eren només una resposta punk i experimental (Lanz va trobar en Sex Pistols i Throbbing Gristle una font d’inspiració), eren molt més: la cursa de fons de la música industrial, la banda més longeva del gènere.

“Al principi volíem fotre puntades de peu a tot! I esclar, no ens cridaven per tocar. Aquí ningú entenia el que fèiem”, sosté Lanz rere una rialla cavernosa i mig burleta. A finals del segle passat, Esplendor Geométrico es va convertir en un grup de referència de la música experimental; van fer gires per tot el món, sobretot a l’Europa de l’Est, i van editar quasi trenta discos (comptant els cassets i els LP), la major part amb formació de duo: Saverio Evangelista va substituir definitivament Gabriel Riaza -Juan Carlos Sastre havia marxat abans- l’any 1992.

Lanz, funcionari del ministeri d’Economia, no s’ha plantejat mai dedicar-se professionalment a la música. “Massa pressió, no aguantaria fer discos quan no em ve de gust”, admet el compositor des de Madrid, on resideix des del 2012. Abans havia viscut molts anys a Pequín, on vol marxar una altra vegada; la dada no és anecdòtica, ja que la deslocalització, segons Lanz, aguanta el projecte. Saverio viu a Roma. “No som un grup. No m’imagino quedant amb Saverio i totes aquestes històries”, remarca Lanz, conscient de la importància de la llibertat de moviments. Componen de manera autònoma... I autàrquica.

El so d’Esplendor Geométrico ha evolucionat més aviat poc perquè ha estat més basat en l’experiència d’Arturo Lanz que en els estils de les dècades que han traspassat: “No vull fer res nou, la música actual me la pela”. Després d’una etapa en què van flirtejar amb sons de la península Aràbiga, els madrilenys s’han mantingut fidels a un corpus dens, estrident i cada cop més focalitzat en el ritme, tal com demostra el seu últim treball, Ultraphoon (2013). Després de ser pioners en l’ús de tot tipus de màquines en directe, han abandonat les andròmines per passar-se a les últimes tecnologies. Lanz és un devot de l’iPad; entre altres avantatges, per exemple, destaca que no es perd als aeroports.

Inspiració confessa de grups com Autechre o Aphex Twin, Esplendor Geométrico ha començat a ser reivindicat en els últims anys també per un “públic molt jove” -declara sorprès Lanz- que ha fet que, entre altres coses, muntin una gira especial per celebrar aquests 35 anys de projecte, amb dates tancades a Berlín i algunes ciutats llatinoamericanes. Per a Lanz, despreocupat de mena, l’efemèride no és més que una “anècdota”, tot i que ja li està bé. Li servirà d’excusa per trepitjar els escenaris, el seu autèntic espai de meditació: “Música intel·lectual? Nosaltres no fem res esnob. Els nostres directes són viscerals, plens d’improvisació. No fem música freda. Ni soroll pel soroll: odio el soroll pel soroll! Volem un mantra, que la gent hi entri i punt, sense més racionalització”.

Esplendor Geométrico està preparant nou material per a aquest 2016 i n’oferirà un tastet a Barcelona, o no; Lanz no s’imposa cap obligació sobre l’escenari. |

Esplendor Geométrico (Gira 35è aniversari) + Juche + Die6 (DJ set)La [2] de l’Apolo (Barcelona). Dissabte 16 de gener.20.30 h. 17-20 €. Esplendor Geométrico són Arturo Lanz i Saverio Evangelista