CARA A CARA

Esperit! entrevista Zea

Zea és Arnold de Boer, cantant del grup The Ex, i Esperit! el projecte en solitari de Mau Boada, multiinstrumentista de directe imprevisible i sorprenent. Junts tancaran el festival Connexions, diumenge 17 a La [2] de l'Apolo (BCN).

Cara a cara Zoom

M.B. | Per què et fas dir Zea?

Z. |Vaig topar amb la paraula i m'agrada molt. No té significat. És com una fletxa, apunta cap a l'escenari o cap a un so.

M'encanta el teu disc amb King Ayisoba. Com el vas conèixer?

A Ghana sentia la seva música a la ràdio i per tot arreu. Vaig comprar els seus cassets i en vaig agafar de més per dur-los als amics. Quan vaig tornar a Ghana anys més tard finalment m'hi vaig posar en contacte i el vaig convidar a anar de gira amb mi per Europa.

Quan vas tocar al carrer a Sant Celoni connectaves de manera espontània amb la gent que passava. ¿És el que fas normalment?

Busco interactuar amb la gent. M'agrada que el públic entri en l'univers que creo durant 45 minuts, que passegin, ballin i cridin. La música crea una llibertat total de pensament i moviment, i és genial compartir-ho. A l'escenari podem fer exactament tot el que volem, al contrari que en la majoria de llocs on passem la major part del nostre temps. M'agrada que el públic es comporti de manera diferent a com ho fa al supermercat.

Què és el millor de formar part del grup The Ex?

Fer música amb tres músics fantàstics i fer grans àpats junts.

Sincerament, ¿trobes diferències entre els neerlandesos i els catalans?

No. Penso que Johan Cruyff és la prova vivent que, en essència, els catalans i els neerlandesos som el mateix.

Quan vas visitar Àfrica per primera vegada? Com va ser l'experiència?

El 1993 vaig estar quatre mesos a Kènia. L'any abans havia començat els meus estudis d'antropologia cultural, però als 19 anys només havia estat a Bèlgica i Dinamarca. Després d'un any de llibres i fotografies d'altres cultures vaig decidir descobrir la vida real. Vaig treballar en un projecte d'irrigació i com a professor d'anglès i matemàtiques. Em va canviar la vida. Totes les idees i pensaments anteriors se'm van capgirar.

Quins aspectes humans et van cridar l'atenció a l'Àfrica?

Tots. El més important potser és l'optimisme que sembla haver-hi als gens de tothom. També vaig experimentar-ho a Ghana i Etiopia.

A què et refereixes amb el títol The beginner , del teu últim disc?

Quan era a Ghana, un senyor gran de Nigèria em va dir que buscaria el significat del meu nom i un dia em va cridar: "Zea, Zea, the beginner , Zea, the beginning ." Em va dir que jo era "l'iniciador, el que comença coses".