PLAY
JOAN MIQUEL OLIVER

Comença amb cançons curtes

Manual imprescindible del perfecte artista pop (entrega X)

+ Si ets capaç d'escriure bé una cançó, estàs salvat. La contrapartida d'aquesta afirmació tan optimista és que et pot arribar a resultar molt difícil. Em limitaré a explicar dos aspectes tècnics molt bàsics que no convé gens que et botis. Després ja va teu, si això ho fas com toca, la resta no té cap perill.

+ Les paraules tenen ritme i accents. La música també. Només es tracta de fer-los coincidir. La cançó seria una modalitat sofisticada de rapsòdia. Rap, podem començar per aquí. La paraula plàstic té dues síl·labes que equivaldrien a dues corxeres. Les has de col·locar dins la frase de tal manera que no soni plastíc. Per exemple, al principi d'un compàs. Si la paraula que vols dir és xampú, has de situar la síl·laba xam en anacrusi (una mica abans) i com a primera nota del compàs. Surt a fer una volta. Camina. Dreta, esquerra, dreta, esquerra. Els peus marquen un compàs de quatre per quatre. Un, dos, tres, quatre. Damunt de la cama dreta l'accent de plàstic... plàstic... plàstic... bé. Damunt de la cama dreta l'accent de ... xampú... xampú... veus que xam ho dius abans de posar el peu a terra i després trepitges el . Ara dius " plàstic, xampú... plàstic, xampú", amb la síl·laba tònica de les dues paraules sempre damunt del peu dret. Si saps solfa, serien dues corxeres ( plàstic ), un silenci de corxera, dues corxeres més (xampú ), un silenci de corxera i un silenci de negra. Si vols ser músic, no et poden haver explicat en la vida res més important que això.

+ Una segona recomanació estranya i saludable: procura que les vocals no es toquin. Utilitza les consonants per separar les paraules, farà que tot s'entengui més. Després de mirall pots posar el que vulguis, mirall de pols, mirall antic, mirall histèric. Però després d'amanida, no. No posis amanida andalusa, ni amanida idiota. És millor que posis amanida sedosa, amanida trifàsica o amanides idiotes. Canvia l'ordre de les paraules per evitar aquest problema, o posa-les en plural, o prova'n d'altres! Si el sentit del que t'havies proposat explicar varia, no et preocupis, a qui creus que li importa? Una cançó és un joc de llenguatge. Un microcosmos en què tot està equilibrat, les rimes internes, les imatges, la melodia, els silencis, la fonètica.... Surt al carrer i canta els teus temes, busca aquest ordre, dosifica elements, esgota recursos, mostra l'esplet sonor del teu idioma en cada vers, o en cada paraula, si pots.

BOLOCONSELL:

NO SURTIS A L'ESCENARI EN FRED. JUGA AMB L'INSTRUMENT ALMENYS UN QUART D'HORA ABANS DE PUJAR