CARA A CARA
PLAY

Empar Moliner entrevista Àlex Torío

Empar Moliner, escriptora i columnista d'aquest diari, comparteix la vida, la passió pels vins i una filla de 5 anys amb Àlex Torío, brillant cantautor en la millor tradició de Tom Waits. Els hem convençut perquè s'ho expliquin cara a cara

Àlex Torío Empar MOliner Entrevista / DANIDE Zoom

E.M. |Quin és el vi més emocionant que diries que ens hem pres?

A.T. | Un Borgonya Madame Leroy del 2003. Una cosa increïble. Prendre el primer glop i pell de gallina. I tu ploraves.

Explica-li per què t'interessa el vi a algú que no en beu.

Segurament algú que no prengui vi no entendrà res i li semblarà injustificat pagar aquests preus. Però el director de la meva escola va venir a veure'm a un concert i vam descobrir un bar molt cutre que estava ple de whiskys mítics. Em va dir: "Quina manera tan noble de prendre alcohol, amb aquesta passió i coneixement". Jo crec que si vas entrant a poc a poc en aquests mons vas apreciant tots els detalls que impliquen el vi o els còctels ben fets. Una obra efímera, de la qual se n'ha fet una quantitat limitada... És un món artístic.

Com t'ha canviat el fet de tenir un fill?

Crec que és la cosa més important que has de fer, perquè t'explica a tu, que provens d'una cosa semblant. Reproduir-se és imprescindible. Si no, estaries justificant la teva inexistència.

Per què et vas fer músic?

Perquè de petit m'agradava molt la música. Una música que ara no escoltaria mai. El meu pare presumia dels Beatles, però només li agradaven fins a l'any 65. A casa també hi havia els cantautors, com Serrat, Dyango, Julio Iglesias, Mari Trini... Música molt melòdica, crec que és una cosa que m'ha quedat. Quan tenia 10 anys vaig anar demanant pianos petits als Reis, i després va venir la guitarra.

Per què cantes en anglès?

Va sortir de manera natural. Em va semblar molt més pràctic cantar en la llengua de la música que més m'agrada. Em costava molt més escriure en català o en castellà. L'anglès és una llengua molt asimètrica, més fàcil per compondre.

Quins músics catalans destacaries?

Preferiria dir-ne només un: l'Adrià Puntí. Per mi és una cosa increïble, un autor brutal, però no sé si el posaria en el panorama mundial, perquè si no entens les seves lletres, que són increïbles, et perds molt.

¿Per quin disc teu hauria de començar algú que no et coneix?

A Spotify hi ha els 5 discos que he publicat. És difícil dir-ne un. Però que li doni una oportunitat a tot el disc sencer. La meva idea no és fer cançons, sinó fer discos, que és una cosa que s'ha perdut molt per culpa d'internet. Un cop inventat el disc, hi ha gent que ha aprofitat aquest format per crear obres amb aquesta mida. Ara estem molt perduts amb això.