Embarazados

És una remor que ens arriba des de Hollywood: la comèdia romàntica ja no sedueix com ho feia abans, cosa que es confirma a casa nostra després de comprovar la poca gràcia d’ Embarazados, proposta de Juana Macías que pretén traslladar el to agredolç de les cintes del Judd Apatow més recent en una història, entre la llàgrima i el riure, sobre una parella que no té més remei que buscar l’embaràs via fecundació in vitro perquè els espermatozoides i òvuls respectius són “anormals” i “premenopàusics”. El resultat de tot plegat, però, queda molt lluny dels referents i les aspiracions inicials. Ell és el Fran, un Paco León que deixa empremta més enllà del canvi físic, i ella és l’Alina, personatge a càrrec d’Alexandra Jiménez, de qui no es pot dir el mateix que del seu company, ja que porta almenys tres films consecutius sense canviar el rictus. Aquest desequilibri interpretatiu es podria passar per alt si no fos per un guió que vol an ar de modern i més aviat sembla reaccionari. Malgrat que Macías es mostra generosa amb els seus personatges cap al desenllaç del treball, la pel·lícula marca distàncies quan ja és massa tard. |