CRÍTICA DE CINEMA
MANU YÁÑEZ

Electric boogaloo

*** Direcció i guió: Mark Hartley. 107 minuts. Austràlia (2014). Documental. Amb Richard Chamberlain, Bo Derek, Dolph Lundgren, Michael Dudikoff. Per a nostàlgics de la cinefília popular dels anys 80

fdg Zoom

La història dels israelians Menahem Golan i Yoram Globus, pares de la productora Cannon Films, s’ha de veure per creure. De fet, si les pel·lícules islamòfobes i reaccionàries que Chuck Norris i Charles Bronson van protagonitzar en l’era Reagan no s’haguessin convertit en tresors innobles del cinema de culte, potser ningú s’empassaria el que s’explica al documental Electric boogaloo, la loca historia de Cannon Films. Les imatges d’arxiu de Golan inventant títols impossibles per a films venuts amb l’únic suport d’un pòster i el nom d’una estrella de segona fila, semblen més pròpies d’un fals documental que de fets reals. Amb aquesta sucosa història i amb el testimoni de col·laboradors i enemics del duet israelià, l’australià Mark Hartley elabora un film frenètic i verborreic que, en els millors passatges, funciona com un bon programa de l’ APM?. Al final, més enllà de les anècdotes surrealistes i redundants, el film s’erigeix en la crònica de la desfermada passió cinèfila d’uns somiadors tan genials com mediocres: una germana bastarda per a la memorable Ed Wood de Tim Burton.