Eleanor Friedberger: “Compartir habitació amb el teu germà gran no és gaire glamurós”

El títol del teu nou disc és New view

D’entrada volia titular-lo Open season [temporada de caça], perquè volia posar a la portada una foto meva en un gran paisatge de muntanya, però llavors vaig adonar-me de les connotacions negatives. New view té un esperit positiu. Funciona millor amb la història del disc i de la meva vida: he deixat la ciutat, he canviat de perspectives...

Abans de gravar el disc vas passar-li una llista de cançons al teu productor Clemens Knieper amb peces de Bob Dylan, Neil Young, Soft Machine, Fleetwood Mac... Molt dels anys 70, oi?

Sí, ho he fet amb tots els meus àlbums en solitari. Em sembla que és la millor manera de comunicar-se amb un enginyer o un productor: trobar un so que vols copiar i veure què passa. Normalment, el procés et porta cap a algun lloc nou i en alguns casos surt exactament el mateix. Per exemple, a Open season volia copiar el so de guitarra de Neil Young a Down by the river i és el que vam obtenir. El so dels anys 70 és el que estava intentant emular en aquell moment.

¿Com estan funcionant les noves cançons en directe?

La majoria ja les havíem tocat en directe abans de gravar-les i això va ajudar molt en el procés a l’estudi. La reacció del públic va ser genial. Els encantava que acabéssim els concerts empalmant Open season amb Sweetest girl.

¿Com afrontes aquesta gira que comença al Regne Unit i et durà a Barcelona?

Estic emocionada de tocar davant del públic ara que el disc ja volta pel món. He tingut molt bones crítiques al Regne Unit, de manera que serà divertit començar per aquí. Espero no decebre!

És una gira en solitari. ¿T’agrada més o menys que tocar amb banda?

Sí, sóc jo sola amb la guitarra acústica. M’agrada, però és completament diferent de tocar amb la banda. És gairebé com fer una performance artística o un monòleg còmic. És molt més lliure però també molt més aterridor. Espero tornar amb el grup a finals de maig.

De fet, Barcelona va acollir l’últim concert de The Fiery Furnaces abans que us separéssiu. Va ser al Primavera Sound del 2011. Te’n recordes?

Me’n recordo molt bé. El Primavera Sound és el millor festival al qual he estat mai i va ser un cap de setmana increïble, vaig poder veure molts bons grups. No pensava en el fet que fos l’últim concert, però feia gairebé un any que no tocàvem i va ser estrany. Recordo que estava embadalida mirant el mar i vaig espatllar el final de Blueberry boat.

Per què tu i el teu germà Matthew vau dissoldre The Fiery Furnaces?

No hi ha cap raó dramàtica. Havíem estat treballant junts durant 10 anys i penso que és molt de temps per a qualsevol tipus de feina.

No va ser un adéu definitiu, sinó una pausa indefinida. ¿Tens idea de quan hi podríeu tornar?

No tenim plans immediats. Com que som germans, la nostra relació no s’esvairà, com passa amb altres grups. Podríem fer un disc als 60 anys.

Què penses de la música que fa el teu germà Matthew i què pensa ell de la teva?

Som grans fans l’un de l’altre.

¿A The Fiery Furnaces ell era el més experimental i tu la que tenies els peus a terra?

Sí. Ell era agressivament experimental i juganer, sempre forçant els límits. Jo era més una editora estricta.

Com és compartir el lideratge d’un grup amb el teu germà gran?

És la millor i la pitjor situació a la vegada. Compartir habitació d’hotel cada nit amb el teu germà gran no és gaire glamurós, però estar amb algú en qui confies completament a la carretera i al negoci és molt important. Ens estimàvem i odiàvem l’un a l’altre més que a ningú. |

Eleanor Friedberger + Alberto Montero (Concert Club Alhambra Reserva 1925). Jamboree Jazz Club (Barcelona). Dimarts, 9 de febrer. 21 h. 12-15 €