Música
Joan Cabot

Eivissa, capital de la música de ball

Des del mes de maig fins al setembre, hi ha cops de colze per ocupar les cabines de DJ

David Guetta / PACHA Zoom

Dimecres la majoria de grans discoteques eivissenques celebraven les seves festes d'obertura. Malgrat que algunes es mantenen en funcionament al llarg de tot l'any, aquesta setmana és l'inici de temporada, l'escenificació de l'aposta que cada un dels clubs de l'illa –entre els quals n'hi ha alguns dels més importants del món– encaren un estiu més en què, com ja és habitual, es qüestiona l'hegemonia de la gran de les Pitiüses com a capital mundial de la música de ball.

Portugal, Grècia, Croàcia... I ara Las Vegas, on ha emigrat un Tiësto que molts donen per amortitzat en aquest costat de l'oceà. A l'illa, en tot cas, l'aparició de nous competidors preocupa poc: la història s'ha repetit contínuament i al final de la pel·lícula Eivissa continua conservant el seu estatus com a destí privilegiat per a l'oci. "Digue'm un altre lloc on puguis trobar les tres millors discoteques del món en menys de 30 quilòmetres quadrats", qüestiona David Moreno, veterà locutor d'Ibiza Global Radio i també DJ. Els grans clubs de l'illa (podríem reduir-ho a Pacha, Space, Amnesia, Privilege, Sankeys i DC-10, i també caldria incloure-hi el beach club i Hotel Ushuaïa, amb una programació impressionant) mantenen el seu pes a escala mundial un any més. Per les seves cabines hi passaran els noms més importants de la música de ball, i malgrat tot Eivissa continua sent un entorn privilegiat on la tradició i els diners pesen a parts iguals per assegurar l'estatus.

CANVI RADICAL A PACHA

La majoria de programacions han patit poques variacions. Només Pacha, tota una institució a l'illa, ha variat ostensiblement respecte de la temporada anterior. Això sí, el canvi d'orientació de la discoteca més antiga d'Eivissa és tan radical que ha donat per xafardejar durant molt de temps. Els germans Ricardo i Piti Urgell han decidit tornar als orígens i fer fora alguns dels grans noms que havien dirigit el destí de la marca aquests últims estius. Així, han canviat gairebé totes les residències i han apostat per un dels personatges que pot convertir-se en el nom de la temporada: Solomun. El DJ de Bòsnia tindrà una oportunitat per reivindicar-se com un dels grans noms de la música de ball gràcies a les seves festes cada diumenge a Pacha, on compartirà protagonisme amb David Guetta i la seva dona amb Fuck Me I'm Famous, amb Guy Gerber i amb la nova nit Epica –amb la qual els Urgell pretenen rapinyar part del mercat dels dilluns, tradicionalment terreny de DC-10 i Cocoon (ara a Amnesia), obrint-se a l'EDM i l'electrohouse.

La raó d'aquesta revolució en l'orientació del club no es deu tant a raons musicals com econòmiques. Cansats de les pretensions dels DJ estrella, els Urgell han decidit tallar d'arrel i refer la programació imposant l'entitat de la marca de les cireres per sobre de les individualitats. No es tracta només de diners, també dels capricis d'alguns DJ. A Pacha s'han cansat dels seus nens mimats.
Dos dels DJ perjudicats per aquest nou rumb, Erick Morillo i Luciano –a més de les festes Defected In The House–, havien de passar a Bomba Ibiza, una nova discoteca amb els antics directors de programació de Pacha (Danny Whittle i Mark Netto) que havia d'obrir al local de l'antiga discoteca Heaven. Per ara, però, la fortíssima inversió de Giuseppe Cipriani queda en l'aire: el local no té llicència d'obertura i, de fet, l'ordenança municipal deixa clar que no es poden concedir noves llicències en aquest indret, de manera que les gestions seran complicades. Malgrat això, sembla poc probable que Cipriani permeti que la seva aposta es quedi aparcada tota la temporada. Però en cas de no obrir, els més perjudicats seran els DJ. Un any fora del circuit (tot i les dates confirmades en altres locals) pot ser fatal.

REPETEIXEN ELS GRANS

Això explica per què els noms més grans de l'escena dance estableixen la seva base a Eivissa cada estiu. L'èxit aquí és la millor manera d'assegurar-se el sou la resta de l'any, i mantenir la categoria no és fàcil. Carl Cox, per exemple, comptarà en la seva dotzena temporada consecutiva a l'illa amb una gran allau de convidats (Adam Beyer, Gilles Peterson, Nina Kraviz, Marco Carola) per garantir que les seves festes seran de les més importants dels dimecres a partir del juliol. Per la seva banda, Richie Hawtin, també a Space, manté la seva presència a l'illa amb les festes Enter. Quant a David Guetta, el DJ francès juga a dues bandes. No només serà a Pacha. Les festes que organitza amb la seva dona Cathy també ocuparan Ushuaïa a partir de meitat de temporada, d'alguna manera confirmant la condició d'aquest beach club i hotel (també hi apunten alt les festes Used & Abused de Loco Dice) com una de les noves forces a tenir en compte dins la hipercompetitiva escena local.

De fet, la proliferació d'aquesta mena d'establiments ha estat una de les grans novetats en aquestes últimes temporades. Cada cop més hi ha un sector de públic amb poder adquisitiu que s'estima més sortir a ballar d'hora, sopar i beure en un ambient classy i després, si escau, continuar la festa en algun club. Amb els futbolistes i famosos, el preu dels reservats i les cases s'han disparat, i és evident l'intent per mimar aquesta mena de visitant i apujar el nivell econòmic dels visitants, i de passada esborrar la imatge de massificació i desfasament habitual al mes d'agost.

DJ SOLOMUN AL SANKEYS

A la mateixa zona que Ushuaïa hi ha Sankeys, consolidat com un dels importants però a la vegada amb una programació més arriscada i underground, influïda completament pel pols del mercat anglès actual. De fet, el club és la creació del britànic David Vincent, que aquest any ha tancat Sankeys Manchester –el club mare– per centrar els seus esforços en la seu eivissenca per intentar convertir-lo, com tothom que obre paradeta a l'illa blanca, "en el millor club del món". A Sankeys s'hi va guanyar el lloc Solomun amb les festes Neon Nights, que també continuen aquest 2013.
Entre el maig i el setembre, l'illa concentra tota l'atenció de l'escena de la música de ball, i hi ha cops de colze per guanyar-se un lloc a la cabina, i més si és la d'una de les grans discoteques.
Per a artistes estatals com The Zombie Kids (un nom de cada cop més habitual a l'illa) tenir presència a l'estiu eivissenc també suposa una manera d'entrar en contacte amb el mercat internacional, però els DJ locals han de picar pedra. "Has d'estar molt despert, no et pots despistar", explica David Moreno, que fa 23 anys que és a l'illa. Giuseppe Nuzzo, conegut com a DJ Pippi, en fa 30. "Tothom vol punxar aquí – comenta–. Cada any arriba gent nova però no és gens fàcil". Pippi, un dels més veterans de l'escena, punxa al seu propi club, el Siroco, i també al Kumharas, a la badia de Sant Antoni. "Els DJ locals han pagat la factura dels esdeveniments comercials, més sustentats en els grans noms que en la música. Hem hagut de trobar altres motivacions. Si et dic la veritat, jo quan vull ballar vaig a DC-10. A la resta de clubs gairebé ni et pots moure". Al cap i a la fi, cada estiu és més o menys el mateix a Eivissa: sol, platja, house i molta, molta gent.