CRÍTICA DE CINEMA
JOAN PONS

Eisenstein en Guanajuato

*** Direcció i guió: Peter Greenaway. 105 minuts. Països Baixos (2015). Amb Elmer Bäck, Stelio Savante, Maya Zapata, Lisa Owen, Luis Alberti. Per a cinèfils no tan seriosos com la gent es pensa

SA Zoom

Té mèrit que de dues figures tan significades de la cinefília de línia dura (Eisentein i Greenaway) en neixi una pel·lícula tan divertida com aquesta. No es tracta d’un biopic, sinó del relat de l’any que el director soviètic va ser a Guanajuato intentant fer una pel·lícula sobre el dia dels morts i deixant-la inacabada, ¡Que viva México! Bé, almenys això és el que deia ell, que havia viatjat fins allà per fer cinema. Segons els anecdotaris dels llibres d’història del cinema que han inspirat Greenaway, Eisenstein va anar a Mèxic a experimentar la vida fora de la gàbia soviètica (sacsejat per impulsos culturals, capitalistes, etílics i sexuals). Tot plegat és una estranya comèdia il·lustrada sobre el recurs còmic clàssic d’un marcià entre normals (o sobre una persona normal entre marcians, si es prefereix). Si el joc de miralls entre el cinema percutiu d’Eisenstein i l’estil llepafils de Greenaway fos més fi (hi ha imatges superposades que haurien avergonyit el director de Riga) , Eisenstein en Guanajuato potser hauria fregat l’excel·lència. |