CINEMA
EULÀLIA IGLESIAS

Dos homes íntegres

Steven Spielberg recupera la història d’un insòlit negociador nord-americà a ‘El puente de los espías’

Dos homes íntegres / FOX Zoom

En una entrevista recent amb Martin Scorsese, Steven Spielberg confessa que fa dos anys no sabia res de James Donovan, la figura real que inspira el seu nou film El puente de los espías. En plena Guerra Freda, aquest advocat que havia assistit com a ajudant als Judicis de Nuremberg va portar les negociacions per a l’intercanvi amb l’URSS dels respectius espies. Els soviètics havien capturat el pilot d’un U-2, Francis Gary Power, mentre que els Estats Units mantenien a la presó l’agent del KGB Rudolf Abel. Donovan va fer possible el retorn de tots dos als seus respectius països d’origen en un intercanvi dut a terme l’any 1962 al pont de Glienicke, al Berlín Oriental.

Va ser el dramaturg britànic Matt Charman qui va donar a conèixer la història a Spielberg. Ell el va fitxar perquè escrivís el guió i també va incorporar a l’equip d’escriptura Joel i Ethan Coen. És el primer cop que els responsables de Fargo col·laboren amb el director de Munich, que hi va confiar perquè atorguessin un to més ombrívol i irònic a una pel·lícula que podia caure fàcilment en un excessiu convencionalisme.

El puente de los espías suposa la quarta col·laboració cinematogràfica entre el Tom Hanks actor i l’Steven Spielberg director després de Salveu el soldat Ryan (1998), Atrapa’m si pots (2002) i La terminal (2004). Encarnat per Hanks, Donovan esdevé un personatge típicament spielberguià: un advocat d’una asseguradora amb una vida d’allò més normal i corrent fins que es creua en la seva trajectòria un agent del KGB que l’obliga a convertir-se en un heroi discret. El seu contrapunt a la pel·lícula, l’espia soviètic Rudolf Abel, és un home íntegre i practicant d’un ferm estoïcisme. Mark Rylance, un d’aquests actors britànics forjats en el teatre de Shakespeare que es prodiga poc a la gran pantalla, és l’encarregat de posar-se en la pell d’Abel en una gloriosa interpretació que fa olor d’Oscar. Entre Donovan i Abel sorgeix una relació de respecte mutu basada en una identificació entre iguals molt més forta que qualsevol diferència ideològica.

Sota la seva aparença de film d’aires clàssics i narrativa lineal, El puente de los espías s’estructura en dues parts diferenciades que propicien tot un joc de paral·lelismes i reflexos entre situacions, països i personatges. La primera meitat funciona com un d’aquells drames judicials que triomfaven al cine nord-americà de l’època. Donovan abandona temporalment la feina de corredor d’assegurances per assumir la defensa de l’espia soviètic detingut. En plena Guerra Freda, Rudolf Abel és l’home més odiat dels Estats Units, però Donovan accepta la feina perquè creu que la grandesa d’una democràcia és precisament garantir els drets dels teus pitjors enemics. Té tot el país en contra. Encara pitjor, té la família en contra! Com en qualsevol pel·lícula de Spielberg, les escenes de quotidianitat familiar tenen un gran pes dramàtic.

Com a home honest, Donovan entronca amb tota una estirp d’herois nord-americans, encapçalats per l’Atticus Finch de Matar un rossinyol, que lluiten per la igualtat de drets peti qui peti des d’un tribunal. La defensa de l’èpica de la paraula per sobre de l’èpica de l’acció agermana El puente de los espías amb Lincoln (2012), en què Spielberg també duia a terme tota una reivindicació de les negociacions polítiques com a garants últimes de la llibertat.

En la segona part del film, Donovan marxa a la primera fila del front de la Guerra Freda, Berlín, per negociar i organitzar l’intercanvi d’espies amb Moscou. La pel·lícula transcorre aleshores com un thriller d’aventures d’espionatge amb els tons gèlids de l’hivern comunista alemany en què continua present la defensa del poder de la paraula per sobre de l’ús de la força i la violència. Rodat en localitzacions reals, el film submergeix el protagonista en el flux de la Història, tot i que ell s’hi mou pels carrerons del darrere. Donovan arriba a Berlín en plena construcció del Mur i encara sumarà a la negociació a tres amb l’URSS i la República Democràtica Alemanya l’alliberament d’un estudiant nord-americà que es queda al costat equivocat. L’intercanvi al pont segella la gesta d’aquest heroi discret que va ser James Donovan i la celebració de l’amistat entre dos homes íntegres a banda i banda del Teló d’Acer. |