FUGIDES
CECILIA LORENZO

Descansar en hotels reciclats

Habitacions en edificis originalment destinats a usos molt diversos

En una estació de ferrocarril, en una botiga d'ultramarins, en un convent, en un monestir benedictí o en una fàbrica de paper. Dormir en qualsevol d'aquests llocs podria semblar un exercici extravagant, insòlit, fins i tot desconcertant. Això si no fos perquè es tracta de llocs que, després de passar per una estudiada mà d'obres i pintura, han deixat de ser el que eren per convertir-se en hotels. Aquests cinc allotjaments són opcions amb molta personalitat per fer una estada a la vall Fosca, a la comarca del Matarranya o a la Costa Brava. N'hi ha de diferents gustos i pressupostos.

UNA ESTACIÓ DE TREN

Atocha, Mèrida, Nova York, Istanbul, Sevilla o Abando. Són els noms d'algunes de les habitacions de l'Hotel La Parada del Compte. Totes evoquen alguna estació ferroviària del món i estan ambientades i decorades com a tals. Som en un dels hotels rurals més originals de la comarca, un establiment de quatre estrelles ubicat en una antiga estació de ferrocarril dels anys 40, transformada en un bonic conjunt d'edificis on es combinen perfectament les antigues estructures industrials amb una estètica avantguardista i moderna. L'hotel se situa dins una finca de cinc hectàrees i a dos quilòmetres del poble de la Torre del Compte, molt a prop del riu Matarranya. Al restaurant, anomenat El Andén: cuina mediterrània i aragonesa amb un toc modern, amb productes de la terra, acompanyada d'exquisits vins del Celler d'Algars, elaborats a Arenys de Lledó.

UNA BOTIGA D'ULTRAMARINS

El molinet de cafè i el del pebre, el taulell modernista, els calaixos on es guardava el producte a granel. A la petita botiga d'ultramarins de Senterada tot es conserva com era fa cent anys, quan aquest establiment subministrava aliments a les colònies industrials de la vall Fosca. Avui, la botiga, i tot l'edifici del qual forma part (que durant un temps també va ser un petit hostal), s'ha convertit en una encantadora casa rural. Casa Leonardo és plena de racons nostàlgics, records d'una època, començaments del segle XX, en què la vall era plena de treballadors que construïen la primera central hidroelèctrica de la vall i que l'avi de la Mireia (l'actual propietària) acollia a la seva posada. Avui, la Mireia, el Jesús i les seves dues filles gestionen aquest allotjament de qualitat, molt acollidor, amb set confortables habitacions decorades amb molt de gust. Destaca l'Alcova, una suite amb vistes al campanar de Senterada, banyera d'hidromassatge i com a fil musical el so del riu Flamisell.

UN CONVENT A BEGUR

Les cel·les d'un antic convent convertides en un hotel de luxe. El Convent de Begur és el lloc perfecte per aïllar-se del món i dedicar-se en cos i ànima a un mateix. Però amb totes les comoditats i luxes que un es pot permetre passant una nit, o dues o les que el pressupost i el temps lliure permetin, en aquest singular hotel de quatre estrelles. L'edifici, del segle XVIII, està situat just en el lloc on diu la tradició que s'havia d'aixecar un altar a santa Reparada, la patrona de Begur, un convent on va viure, durant dècades, l'orde dels Mínims i que encara avui conserva les seves estructures i materials originals, els terres de fang i les parets de pedra. De mínims s'ha passat a màxims. Les antigues eres i horts dels religiosos avui són cuidats jardins per passejar o relaxar-se a l'ombra dels xiprers, les cel·les són luxoses habitacions i els antics espais comuns han passat a ser un restaurant de primera, espaioses sales d'estar, zona de massatges, biblioteca... L'únic que continua com sempre és l'antiga capella, dedicada a santa Reparada.

UN MONESTIR BENEDICTÍ

Els antics monjos benedictins que vivien en aquest monestir segur que no podien consultar una carta de coixins, ni de llençols, ni relaxar-se a l' spa o gaudir d'un sopar íntim dins de l'ermita. Són coses que avui passen a Sant Pere del Bosc, un hotel que ha transformat l'antic monestir (del segle XVII) en un allotjament on l'excel·lència i el tracte ultrapersonalitzat són marca de la casa. Com també ho és -això des de fa més de cent anys- el seu look modernista, testimoni de l'última reforma que va fer del monestir el mateix Puig i Cadafalch, o els mobles colonials o el Restaurant l'Indià, en record a Nicolau Font, un comerciant lloretenc que després de fer fortuna a Cuba va comprar l'edifici el 1860 i el va transformar en un elegant palauet.

UNA FÀBRICA DE PAPER

Viatjar sense presses. És el que ens proposen des de La Fábrica de Solfa, un hotel de 8 habitacions, sense televisió, situades en el que va ser aquesta històrica fàbrica de paper al poble de Beseit, a la comarca del Matarranya. Les cambres són als pisos superiors de l'edifici, precisament a les estances on fa més d'un segle s'assecava el paper. Totalment reformades i amb un disseny actual, són espais amplis i confortables, excel·lents camps base per descobrir l'entorn, fer rutes a la vora del riu Matarranya, descobrir l'encant dels poblets de la zona o practicar esports d'aventura.