CARA A CARA

David Rodríguez entrevista La Bien Querida

David Rodríguez (Beef, La Estrella de David) i La Bien Querida comparteixen les alegries i les estretors de l''indie'. No en va en són dos dels màxims representants

David Rodríguez La Bien Querida Entrevista Zoom

D.R. |Sorprèn que comencessis a cantar tan tard. ¿No cantaves, abans? Ni tan sols borratxa?
L.B.Q. |Cantava d'adolescent i el meu pare, que és guitarrista, em gravava amb un 8 pistes que tenia, però mai em va dir que cantés bé, ho feia perquè veia que em feia il·lusió. Suposo que per una qüestió generacional, la meva manera de cantar no li agradava gaire, així que mai se'm va acudir fer cançons i encara menys cantar-ne.

Ara que n'escrius, ¿estàs alerta intentant sentir frases que encaixin en les teves cançons?
Totalment, ara visc pensant en cançons, poques vegades desconnecto. Estic constantment pensant en frases, paraules, tornades, estructures, idees... Crec que ni quan escolto música desconnecto.

Què és el que més t'agrada de la teva feina? I el que menys?
El que més m'agrada és tocar. El directe és molt addictiu. El que menys m'agrada és la promoció, però s'ha de fer perquè si no ningú sap que has publicat un disc, i ja no és pels discos, que gairebé no se'n venen; és que, si no, no toques.

¿Fins a quin punt t'afecten les coses que passen al món?
Esclar que m'afecten. La crisi econòmica que estem vivint em fa perdre la son i m'angoixa pensar en el futur que ens espera a nosaltres i a les noves generacions.

Què n'opines, de Catalunya? Notes el fet diferencial català?
Em trobo molt a gust a Catalunya. He fet molts bons amics aquí. Sí que noto el fet diferencial que dius, però també el noto quan vaig a Andalusia respecte a Madrid. No sé què passarà amb la independència, però veig que hi ha força cortina de fum per tapar altres problemes més greus.

De vegades et queixes que perceps actituds masclistes en això del pop-rock. Per què?
Crec que a les noies, i més si lideren un grup, se les mira més amb lupa i la gent ha d'emetre un judici sobre elles. Amb els nois això no passa.

¿No creus que ja hi ha massa cançons que parlen del mateix? Quin sentit hi trobes, a escriure cançons d'amor?
S'ha de buscar un sentit a la vida perquè si no acabaríem trasbalsats, deprimits o suïcidant-nos. Escriure cançons és una forma de trobar el sentit de la vida.

Què t'agradaria que hi posés al teu epitafi? I quin DJ vols que punxi al teu funeral?
Em faria il·lusió que el Primavera Sound posés un escenari amb el meu nom i que hi toquessin grups amics, tot i que si em moro, no em podrà fer cap il·lusió. Sóc més de grups que de discjòqueis, jo.