CARA A CARA

Danide entrevista Marcos Prior

Després de col·laborar a 'Fagocitosis' (Glénat, 2011), el dibuixant Danide i el guionista Marcos Prior presenten 'Potlatch' (Norma, 2013), un nou àlbum sobre un detectiu hipertimèsic que vol impressionar una noia

Danide Marcos Prior Entrevista Zoom

D. |Què és Potlatch, a part del títol del nostre últim còmic?
M.P. |És una paraula que cal mastegar i deglutir. Una paraula que dóna nom a una cerimònia d'intercanvi de béns dels indis nord-americans que pot conduir a l'autodespossessió. És una paraula que al·ludeix a la relació objectes-memòria.

Qui fa un potlatch regala les seves possessions a canvi de prestigi social. Pervers, no?
Aquesta és una modalitat extrema de potlatch, en la qual es representa una demostració de força a l'hora de desprendre't de les teves possessions. Et permets el luxe de perdre-ho tot per després recuperar-ho. Però el potlatch més habitual era un simple intercanvi d'objectes com el que fem en l'actualitat pels aniversaris, tot i que entre aquest tipus de dons i contradons hi ha un lapse de temps (distància entre els respectius aniversaris) que oculta la veritable naturalesa d'aquest acte.

¿El meu avi tenia raó quan deia que ningú regala res?
No exactament, tot i que això que acabem de dir ens portaria a plantejar-nos la pregunta que es feia Pierre Bourdieu: ¿és possible un acte desinteressat? En aquest cas, la noció d'interès és utilitzada com a instrument de ruptura amb una visió irreal de les conductes humanes.

Sembla que no estem educats per ser altruistes. Per cert, per què sempre coles Bourdieu en les converses?
La qüestió no crec que estigui en si estem o no educats per ser altruistes. L'altruisme té el seu horitzó de possibilitat. Pel que fa a això de Bourdieu, reconec que sóc un hooligan de l'autor de La distinció. Ara estic provant de colar més David Harvey en les converses.

Amb quins llibres t'estàs cultivant últimament? S'accepten tebeos.
Estic llegint els arxius de Creepy (volum 1); el llibre sobre les pel·lícules Espàrtac; El buscavidas,de Lluís Bonet Mojica; el manga Thermae Romae, de Mari Yamazaki; Chavs: la demonización de la clase obrera, d'Owen Jones...

Les teves referències culturals abracen des dels productes pop als assajos més densos. ¿Ets conscient de tot aquest espectre a l'hora d'escriure un guió de còmic?
Fins a cert punt seria desitjable que un assaig (més o menys dens) es convertís en un producte pop. Potser culturalment estem en una fase afterpop, amb tot el que implica. També a l'hora de posar-se a fer un guió.

Per a qui escrius i contra qui escrius?
La meva intenció és escriure per al 90% i contra el 10%.