Daddy Yankee, el ‘boss’ del ‘reggaeton’

De Boss només n’hi ha un, i als 65 anys sembla que el títol no li pesa gaire a Bruce Springsteen. Això sí, si demanem al jovent si ha escoltat i -corejat- més cops The river o Gasolina, el més probable és que es la victòria del boss llatí sigui aclaparadora: Daddy Yankee, el Big Boss o el Rei del Reggaeton, s’ha convertit en el fenomen hispà més rellevant dels últims anys (entre les 100 personalitats més influents del 2006, segons la revista Time ). Yankee ha escampat el reggaeton, una música barreja de sons llatins i caribenys (reggae o dancehall ), per les pistes de ball de mig món. Nascut a la barriada de Villa Kennedy (Puerto Rico) fa 38 anys, Raymond Luis Ayala Rodríguez ha esdevingut el solista de reggaeton més exitós de la història (18 milions de discos venuts, només superat pel duo Wisin y Yandel).

Daddy Yankee va ser el primer artista de reggaeton capaç d’envair les llistes de la majoria de països llatins amb el seu primer disc, Barrio fino (2004), i entrar als charts americans. D’aquell disc de debut se’n van vendre més 10 milions de còpies: incloïa Gasolina, un fenomen mundial del gènere. Des d’aquell moment, la seva popularitat es va disparar: col·laboracions de renom amb Nelly Furtado, Will.i.am o Pitbull, premis Billboard, MTV i Grammy... “No és un cantant, Daddy Yankee és un moviment”, repeteixen incansables els fans al seu mur de Facebook. I és que Daddy Yankee ha esdevingut el Jay Z de la indústria llatina: artista, productor i home de negocis. Ha generat un imperi mediàtic al voltant de la seva figura, i s’ha convertit en la cara visible de Reebok i Pepsi, entre d’altres.

Tot sustentat en una munió de fans molt actius, sobretot a les xarxes socials (28 milions de seguidors només a Facebook), atrets pel ball (considerat sexista i patriarcal pels detractors), però també per unes lletres -directes, amb forta càrrega sexual i, sovint, misògina- que retraten la vida humil i els dubtes propis dels barris de classe baixa. I es que el reggaeton va néixer, com el hip-hop, com a expressió de les classes populars. Durant bona part dels anys 90 va ser una música escapista; el ball es va convertir en una forma de fugir d’una realitat deprimida. Ara el reggaeton és considerat pels crítics com una música simplement de consum, desconnectada dels seus orígens. Sigui com sigui, acumula milions de seguidors al món i Yankee n’és el messies: “Us espera el Boss, el líder màxim, en concert!”, els esperonava Yankee en un vídeo promocional.

El seu discurs, focalitzat en els orígens humils, l’individualisme i el materialisme (ha anomenat la gira King Daddy €uro Tour), li ha permès seguir connectat al jovent, sumant-se al carro de noves modes i moviments, com és el cas dels swaggers. Aquesta tendència està sent especialment prolífica a Barcelona, on té un bon grapat de seguidors (punt de reunió: plaça Catalunya, a l’Apple Store), tots ells fanàtics d’una barreja de trap music, rap, reggaeton i d’altres sons llatins i que té Pxxr Gvng com a màxims exponents.

Després d’omplir el Pavelló de Badalona el 2012, Daddy Yankee oferirà avui a Barcelona el concert més íntim d’una gira que ha passat recentment per Bilbao o Alacant: Razzmatazz acollirà la presentació de King Daddy II (2015), de la sèrie El imperio Nazza. Veure’l de prop, però, tindrà un preu: 96 euros per perrear amb Lo que pasó pasó des de les primeres files. Als assistents els espera un espectacle de llum i color: confeti, audiovisuals i molts ballarins… Yankee, com ha fet al llarg del tour, farà de MC i esperonarà sobre els pregravats (sense banda). Al Big Boss no li cal més.

➔ Daddy Yankee + La Mafia del Amor + El Combo Perfecto ➔ Sala Razzmatazz (Barcelo- na) ➔ Divendres 31. 19.30 h. 55-96 € ➔ Més informació i venda d’entrades a: www.salarazzmatazz.com