MÚSICA
OLGA ÀBALOS

David Byrne: "El més sorprenent és que una cançó pop també pot abordar grans temes. És possible!"

David Byrne i St. Vicent formen una estranya parella. Ell és el músic veterà i polifacètic, exlíder dels seminals Talking Heads, un pou de saviesa musical amb gairebé 40 anys de carrera a les espatlles. Ella és la jove, una guitarrista virtuosa i cantant amb una personalitat explosiva. Junts signen el disc 'Love This Giant' (2012), desconcertant però addictiu, farcit de melodies inesperades. En directe és com una petita obra de teatre. Ho veurem dissabte 7 a Barcelona.

Com vas conèixer St. Vincent, és a dir, Annie Clark?

Una organització benèfica, Housing Works, ens va convidar a tocar junts en una petita llibreria que tenen a Nova York. Vam veure que Björk i els Dirty Projectors havien tocat allà i que Dave Longstreth havia escrit com sis cançons noves per aquests concerts així que ens vam sentir obligats a fer el mateix, però no vam poder escriure cançons tan de pressa com Longstreth!

¿Ja coneixies la música de St. Vincent?

Sí! Tenia els seus discos i, discretament, havia assistit a concerts seus a Nova York.

Com vau compondre les cançons de Love this giant ?

El disc el vam enregistrar junts a Nova York i Nova Jersey, però la composició la vam fer enviant-nos arxius per e-mail. Per exemple, l'Annie m'enviava un riff i jo el convertia en uns arranjaments per als vents i potser després hi escrivia una melodia que anava per sobre... Llavors l'hi passava a ella per si hi volia afegir alguna cosa més i m'ho tornava a enviar. Ens va costar una mica descobrir de quina manera podíem treballar. Al principi vaig intentar enviar-li algunes lletres, però no va funcionar, perquè ella no treballa a partir de les lletres. Després d'un parell d'intents fallits més vam trobar la manera d'entendre'ns. Per sort, l'Annie va suggerir que prenguéssim com a punt de partida una secció de vents i a mi em va encantar la idea. Ja teníem un marc sonor!

Una secció de vents!

A la llibreria on havíem de tocar no hi havia equip de so, així que si fèiem servir instruments de vent només ens caldria utilitzar amplificació per a les veus. Va ser una solució pràctica a un problema i alhora va ser una idea molt original.

En directe teniu una àmplia secció de metalls que interactuen i ballen amb vosaltres.

Ens vam adonar que els vents i jo ens podíem moure per tot l'escenari i vam incorporar una coreògrafa [la ballarina Annie-B Parson], i ara cada cançó és una història diferent.

Quan componíeu la música ja buscàveu aquesta teatralitat?

No, la veritat és que no sabíem ni si arribaríem a tocar les cançons en directe. De fet, mai vam arribar a fer aquell concert a la llibreria, però vam continuar escrivint cançons fins que ja en teníem prou per a un disc. Finançar un grup tan gran com aquest no és fàcil, ens va costar aconseguir concerts en molts llocs. No és un concert barat.

D'on surt el títol de Love this giant ?

La frase Love this giant ["estima aquest gegant"] prové del poema Song of myself de Walt Whitman. En aquest poema es veu a ell mateix dins de la humanitat i veu la humanitat dins seu. Aquest gegant representa el món que és fora de nosaltres. Fem servir part dels textos de Whitman en la cançó I should whatch TV ,en què imagino que la televisió, internet i tot l'entorn dels mitjans de comunicació són com la versió contemporània del gegant de Whitman.

Altres cançons com The forest awakes i Outside the space and time parlen de com l'home es relaciona amb altres coses gegants com un bosc, l'espai i la religió.

La música també pot parlar sobre els ulls de la persona que estimem o que cansat que estàs després de treballar, però el més sorprenent és que una cançó pop també pot abordar grans temes. És possible!

Com ha influït en la música que Annie Clark sigui d'una generació més jove que tu?

La generació de l'Annie és seriosa i apassionada, i a la vegada és molt pràctica. Ser un addicte a l'heroïna o ser un borratxo ja no té el mateix glamur que tenia abans! I això és un punt a favor perquè seria un malson haver de tractar amb algú que estigués fora de control. Musicalment som bastant iguals, encara que puguem tenir influències diferents.

Al llarg de la teva carrera has col·laborat amb molts altres músics, com Brian Eno, Peter Gabriel i Ryuichi Sakamoto.

M'encanta col·laborar amb altres músics! No sempre funciona però m'obliga a intentar alguna cosa que no havia fet anteriorment. Sempre intento cedir una mica i adaptar-me al que l'altra persona fa, cosa que és un repte molt bonic. Em fa sortir de la meva zona de confort i fa que no acabi fent les coses que feia abans.

En la portada del disc sortiu amb la cara mig deformada.

Originalment la portada del disc havia de ser una mica com la Bella i la Bèstia però al contrari: jo seria el príncep i l'Annie un animal ferotge. Encara crec que ella hauria quedat meravellosa així, però al final ho vam fer diferent. Però no és Photoshop, són pròtesis i maquillatge!

L'humor sempre ha estat molt present en la teva carrera.

L'humor és una bona manera de fer coses noves, et permet acostar-t'hi d'una manera inusual i fer-les accessibles. Però no hi penso, passa i ja està. M'agraden les coses estranyes i fosques però també una mica gracioses.

ST VINCENT, VIRTUOSA I SOFISTICADA

Amb només 30 anys, aquesta texana és una de les veus més personals i inclassificables de l'escena internacional del rock alternatiu. El seu darrer disc, ‘Strange Mercy’ (2011) la va consolidar com una autora sofisticada, inconformista i virtuosa. Sobretot de la guitarra. La seva personal manera de tocar i enllaçar melodies la diferencia de moltes altres cantautores. "Si m'haguessis preguntat fa 15 anys que era t'hagués dit que era guitarrista, no cantant. Però després vaig començar a composar i... Em va costar saber com incorporar la guitarra en la música de tal manera que no fos un clixé”, comenta des de l'altra banda del telèfon. "Sóc una gran fan de gent com Marc Ribot o Fred Frith. M'agrada quan la música sona molt perversa". I com és anar de gira amb David Byrne? “És una persona que t'inspira molt. La seva curiositat és inigualable i no només pel que fa a la música i l'art sinó que és capaç de anar a tres museus en un sol dia abans de la prova de so! Et diria que la manera en què veu el món és fascinant". St Vincent publicarà un nou a principis de l'any vinent.