PANTALLES
JOAN-ALBERT ROS

Crònica contrafactual

'BioShock Infinite' ens transporta a un nou escenari retrofuturista i colossal

D'ençà del 26 de març que està disponible per a PC, PlayStation 3 i Xbox 360 el videojoc BioShock Infinite , una nova entrega de la saga d'ucronia i acció en primera persona desenvolupada per Irrational Games i editada per 2K Games.

CANVI D'ESCENARI I D'ÈPOCA

Els dos lliuraments anteriors de la sèrie estaven ambientats als anys 60 del segle passat, tenien lloc a Rapture, una ciutat subaquàtica imaginària erigida per un magnat visionari, i s'inspiraven en l'objectivisme, la filosofia individualista desenvolupada per l'escriptora nord-americana d'origen rus Ayn Rand. Infinite canvia el context i l'escenari, i l'argument parteix de l'excepcionalisme, la creença que un determinat col·lectiu humà reuneix una sèrie de condicions que el fan únic, superior. L'aventura transcorre durant l'any 1912 i s'ubica a Columbia, una ciutat fictícia suspesa enmig del cel gràcies a enormes globus aerostàtics.

A BioShock Infinite encarnem un nou protagonista, Booker DeWitt, un antic detectiu que és contractat per un client misteriós que li encarrega el rescat d'una jove anomenada Elizabeth, empresonada en una torre de Columbia. Mentre que al BioShock original ens submergíem en una ciutat impossible en el moment del seu esfondrament i on s'havia desfermat la bogeria, a Infinite aterrem en una metròpoli esplèndida en calma aparent que celebra una gran fira -inspirada en les exposicions universals del tombant de segle- en el seu apogeu, i serà el nostre protagonista qui hi desencadenarà el caos.

Tot i l'aparent desvinculació dels relats dels anteriors capítols de BioShock Infinite i l'aspecte antagònic de les dues ciutats, ni els marcs ni les trames no són tan distants: Rapture era una ciutat fosca d'arquitectura art déco i de rètols resplendents de neó i Columbia una urbs lluminosa d'edificis neoclàssics, però les seves històries respectives són igualment llòbregues i escruten les terribles conseqüències de dur uns ideals fins a les seves últimes conseqüències. El nostre protagonista pot fer ús de vigoritzadors, unes sals que, com els plàsmids de Rapture, atorguen habilitats extraordinàries. Més enllà de la jugabilitat, el punt fort d' Infinite i de la sèrie és la cura en el disseny artístic i el seu rerefons. Els cartells que empaperen parets i taulers, els objectes i els documents escampats pertot arreu, a més de ser grans peces d'art que conviden a aturar-se per admirar-los, ens donen a conèixer retalls de la història mentre avancem.

KEN LEVINE, GENI FAEDOR

L' alma mater d'Irrational Games és el seu director creatiu i cofundador, Ken Levine, l'autèntic demiürg de l'univers distòpic en què BioShock ens permet d'endinsar-nos. Graduat en humanitats, va figurar en la llista de la revista Time de les cent personalitats més influents del món el 2012, cosa que dóna una idea de la repercussió actual dels videojocs en la cultura popular.


'Bioshock infinite'

Playstation 3, XBOX 360, PC

Ja a la venda: www.bioshockinfinite.com


Referents literaris distòpics

'LA REBEL·LIÓ D'ATLES': Ayn Rand defensa l'objectivisme en aquesta novel·la, una filosofia sociopolítica basada en l'egoisme racional.

'UN MÓN FELIÇ': L'estat que presenta Aldous Huxley divideix la societat en classes especialitzades i elimina el lliure albir.

'1984': George Orwell retrata una societat totalitària sotmesa per la dictadura omnipresent del Gran Germà.