CINEMA
XAVI SERRA

Cronenberg despulla Hollywood

Julianne Moore és una de les actrius de ‘Maps to the stars’, un retrat patològic de la indústria del cinema

Cronenberg despulla Hollywood Zoom

David Cronenberg torna a embrutar-se en el fang d’un univers amoral i cruel poblat per una fauna excèntrica d’éssers mesquins aïllats de la realitat. Però ja no és el món de les altes finances de Cosmopolis, observat des d’una limusina d’última generació atrapada en el trànsit de Nova York, sinó la Meca del cinema, Hollywood.

Maps to the stars radiografia la psique pertorbada d’aquest univers inhumà a través d’un retrat coral que reuneix alguns dels arquetips més verinosos de la indústria: l’actriu madura desesperada per aconseguir un paper per rellançar la seva carrera (Julianne Moore), el nen prodigi que amb 13 anys està tan habituat a firmar autògrafs com a passar per clíniques de desintoxicació (Evan Bird), el conductor de limusines amb un guió preparat sota el seient (Robert Pattinson) i el guru de l’autoajuda que gestiona la seva pròpia família amb la fredor d’un empresari (John Cusack). El nexe que els uneix és una noia misteriosa que aterra un bon dia a l’aeroport de Los Angeles (Mia Wasikowska); en aparença és una nouvinguda a la ciutat però amaga un bon sac de secrets i algun cadàver a l’armari.

Tant el fet de treure els draps bruts de Hollywood com el protagonisme coral fan pensar en una sàtira de la indústria del cinema a l’estil d’ El joc de Hollywood i tantes pel·lícules, però Cronenberg ha deixat clar que no era la seva intenció. “Podria estar ambientada a Silicon Valley o a Wall Street, qualsevol lloc on la gent sigui desesperada, ambiciosa, avariciosa i temerosa”, va dir el cineasta a la presentació de Canes.

Maps to the stars no és una venjança de Cronenberg amb Hollywood, perquè el director sempre ha mantingut una distància prudencial amb la indústria rodant tots els films al seu país, el Canadà. L’única excepció és, precisament, Maps to the stars, que l’ha obligat a rodar quatre dies a Los Angeles. La mirada sobre Hollywood, doncs, no és tant del director com del guionista, Bruce Wagner, que va créixer a Beverly Hills i va treballar de conductor de limusines, com el personatge de Pattinson. Wagner acostumava a oferir als turistes més crèduls tours per les cases de les estrelles, inventant-se el recorregut i els residents sobre la marxa. “La idea d’escriure una sàtira de la indústria em fa vomitar -va escriure Wagner a The Guardian - . El guió retrata la ciutat com la veig ara i abans, com l’he viscuda”. No és una carta d’amor, supura bilis i ràbia.

La depuració del cinema de Cronenberg que va començar a Una història de violència continua a Maps to the stars. Cada vegada és més difícil qualificar les seves obres com a films de terror, però continuen glaçant la sang. Al seu últim film hi ha fantasmes que es passegen entre els vius, malsons difícils de separar de la realitat, assassinats impactants i cares desfigurades horriblement.

L’humor -negríssim, esclar- també hi és molt present, potser més que en cap altre títol del director. I Julianne Moore és la gran còmplice de Cronenberg en aquest sentit, construint un personatge tan vil i egocèntric que és incapaç de contenir l’alegria quan la mort del fill d’una rival li aplana el camí cap al paper somiat, que no és cap altre que el de la seva pròpia mare, llegendària estrella del cinema morta en un misteriós incendi. Moore aborda el paper amb un entusiasme i naturalitat -fins i tot quan, asseguda al lavabo, demana un laxant a Wasikowska- que no van passar inadvertits al jurat de Canes, d’on va sortir amb el premi a la millor actriu.

Potser Maps to the stars no és la “divina comèdia” de Cronenberg, com bromejava el director a Canes, però sí un nou catàleg de patologies humanes que encaixa a la perfecció en la filmografia del canadenc. El director ja no explora les mutacions de la carn ni fa explotar el cervell dels personatges, però continua explorant-ne la buidor, la foscor que s’amaga sota la superfície més lluminosa. La pel·lícula és plena d’apunts àcids sobre la cultura de la fama i els monstres que genera, sobre els falsos gurus i els camins plens de trampes de Hollywood. Tampoc li falta autoironia: Pattinson interpreta un conductor de limusines després d’haver-ne passejat una a Cosmopolis, i l’arma d’un crim brutal és, en realitat, un trofeu que David Cronenberg va guanyar pel seu film Spider.