FUGIDES
Cultura 26/07/2013

Costa Nord, l'altra cara de Mallorca

El paradís comença des de l'illa de sa Dragonera fins al cap de Formentor

Cecilia Lorenzo
3 min

El 1929 l'escriptora Gertrude Stein recomanava Mallorca a Robert Graves amb una frase que s'ha fet famosa: "Si t'agrada el paradís, Mallorca és el paradís; el paradís, si pots suportar-lo". Avui una vuitantena d'anys més tard, l'illa s'ha convertit en un dels indrets més visitats d'Europa. Però a la costa nord, des de l'illa de sa Dragonera al cap de Formentor, encara és possible trobar l'essència d'aquell paradís perdut de Stein i Graves.

L'ILLA DE LA CALMA

L'illa de la calma no és tan sols el títol del llibre que el pintor Santiago Rusiñol va dedicar a la més gran de les Balears. A la costa nord, a l'ombra de la serra de Tramuntana, aquesta expressió que va fer fortuna a finals del segle XIX, encara avui defineix l'esperit dels seus paisatges, pobles i habitants. Des de Palma, una carretera en direcció nord s'allunya de les multituds i s'endinsa a la serra de Tramuntana. Es necessita tan sols un quart d'hora per plantar-se a Valldemosa, el poble on van viure durant anys el pianista Frédéric Chopin i la seva dona, l'escriptora Aurore Dupin, més coneguda com a George Sand. En un passeig pel nucli antic es pot seguir la seva empremta i la d'altres personatges com Santiago Rusiñol, Rubén Darío i Miguel de Unamuno. La caminada és un bon preludi a la visita al centre Costa Nord, el centre d'interpretació de la serra de Tramuntana, situat a l'entrada del poble, on es mostren els atractius naturals i culturals de la zona, i es destaca la figura de l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, que va venir a Mallorca per fer un treball sobre les illes Balears i, després de visitar la zona nord, va començar a comprar terrenys i a construir-hi cases, miradors i capelles, connectades per una xarxa de camins.

MIRADORS AMB PEDIGRÍ

A la sortida i a la posta de sol, els miradors de la costa nord proporcionen un escenari perfecte. A prop de Valldemossa hi ha els més bonics. Des del de ses Ànimes, amb una antiga torre de defensa a la qual es pot pujar, es contempla una vista esplèndida sobre la costa. Aquest mirador és just al costat de la carretera que uneix Valldemossa i Banyalbufar. El mirador des Pi, en canvi, està més amagat. S'hi accedeix des d'un caminet que és al costat d'un hotel, a la carretera que va de Valldemossa a Deià. A uns 50 metres del camí, baixant unes escales, hi ha el petit mirador, que és, literalment, un balcó al mar amb un pi al mig. Molt mediterrani. Sense deixar la carretera que uneix Valldemossa i Deià, hi ha Son Marroig, una de les cases de l'arxiduc que es pot visitar. El jardí té un romàntic templet amb vistes al mar i a la Foradada, una gran roca amb un forat al centre que s'ha convertit en un dels símbols de la costa nord.

CAMÍ AL 'FINIS TERRAE'

Deià és famós per la seva tranquil·litat i pels artistes que hi han residit per buscar la bellesa i la inspiració. Robert Graves, Julio Cortázar, Ava Gadner, Eric Clapton, Mike Oldfield i Mark Knopfler han passejat pels seus carrerons encantadors, s'han banyat a la seva caleta o han tastat un pa amb oli o un trempó en un dels seus bars amb terrassa. Als voltants, i de camí al cap de Formentor, també val la pena una visita al port de Sóller (on es pot arribar amb tren i tramvia, des de Palma), el puig Major, la muntanya més alta de l'illa, el monestir de Lluc o la petita sa Calobra, una platja a la qual s'accedeix a peu per uns túnels fets a la roca o també en vaixell des del port de Sóller. Al costat, menys visitada pels turistes, hi ha la cala Tuent, amb oliveres que arriben fins a gairebé tocar de l'aigua. I la cirereta d'aquesta descoberta de la costa nord mallorquina: gaudir d'una posta de sol des d'un dels miradors del cap de Formentor i prendre un cafè o una copa de vi al petit bar del far a l'extrem septentrional de l'illa. Si això no és el paradís perdut de Graves, s'hi assembla prou.

stats