CRÍTICA DE CINEMA
MANU YÁÑEZ

Coherence

*** Direcció i guió: James Ward Byrkit. 89 minuts. EUA (2013). Amb Nicholas Brendon, Emily Foxler, Maury Sterling, Lorene Scafaria, Hugo Armstrong. Per als fans del fantàstic minimalista i inquietant

'Coherence'. / GOOD FILMS Zoom

La fi del món no és el que era. Malgrat que Hollywood s’hi resisteix, queden lluny els dies en què les superproduccions apocalíptiques dominaven el planeta Cine. Només cal pensar en títols com Melancolia, de Lars von Trier, o 4:44 Last day on Earth, d’Abel Ferrara, per adonar-se que estem en una època d’apocalipsis fílmiques interiors, en què la dimensió psicològica del relat preval per sobre de l’espectacularitat de l’embolcall. Això passa a la intimista Coherence, en què un meteorit que vola prop de la Terra provoca que un grup d’amics quedin atrapats en una espiral de paradoxes espàcio-temporals. Per posar en escena un laberíntic joc multidimensional, el realitzador James Ward Byrkit combina amb fluïdesa elements del thriller psicològic, el terror de La invasió dels ultracossos i el fantàstic segons David Lynch o Shane Carruth. Així, malgrat la debilitat dels seus ressorts dramàtics, Coherence aconsegueix transformar una situació quotidiana en un malson desconcertant i en una meditació sobre la fragilitat del concepte d’identitat.