Ciutadà Gordon-Levitt

Quan Oliver Stone va trucar a Joseph Gordon-Levitt per oferir-li el paper protagonista del seu biopic sobre Edward Snowden, l’actor va acceptar immediatament. “Sóc molt fan de les seves pel·lícules, així que no m’ho vaig rumiar ni un segon -diu-. Però confesso que el primer que vaig pensar després de penjar el telèfon va ser: «Snowden? De què em sona aquest nom? Què ha fet exactament?»” La ignorància de Gordon-Levitt només es disculpa perquè fa uns anys que va molt atrafegat convertint-se en un dels actors més inquiets de la seva generació, alternant projectes indie com (500) dies junts i la fantàstica Looper amb grans produccions com Origen i El desafiament, a més de crear la productora HitRecord i debutar com a director amb la magnífica comèdia Don Jon.

En persona, transmet simpatia i proximitat. En una trobada amb la premsa a l’Hotel María Cristina de Sant Sebastià, esquiva amb un somriure les preguntes compromeses sobre el Batman de Ben Affleck -ell va ser el Robin d’ El cavaller fosc - i actua com si no portés dos dies contestant les mateixes preguntes. L’esforç s’agraeix. “Quan em vaig informar i vaig saber què havia fet, vaig sentir una gran admiració. Però el que més em va agradar és que em va semblar una persona complicada i això és precisament el que busques com a actor. Interpretar un sant o un malvat absolut és avorrit”.

“Què és un patriota?”

Snowden és complicat en més d’un sentit: no només pels seus dubtes i contradiccions, sinó també perquè la seva decisió de filtrar informació secreta va polaritzar el país i el va convertir en un dels homes més odiats per part de la premsa conservadora. “La meitat del país està a favor seu i l’altra meitat en contra -reconeix-. I sí, hi va haver gent del meu entorn que em va alertar sobre els riscos. “¿Aquesta decisió afavorirà la viabilitat comercial de la teva carrera?”, etc. Per sort, vaig estar en una sèrie de televisió de molt èxit quan era petit [ 3rd rock from the sun ], vaig guanyar molts diners i això m’ha permès treballar només en el que m’inspira”.

A Gordon-Levitt tampoc el preocupa que l’acusin de mal patriota, com acusen sempre Oliver Stone al seu país. De fet, ell considera que el director sí que és un patriota. “La pregunta que ens hauríem de fer és: què és un patriota? Hi ha un tipus de patriota que creu que tot el que fa el seu país és correcte i un altre que ho qüestiona i es fa preguntes. Però el segon tipus de patriota només pot existir en un país lliure i democràtic com els Estats Units o Espanya. En molts altres països no existeix el dret d’estar en desacord amb el govern. És el nostre privilegi i, per tant, crec que sí que és patriòtic aixecar el braç i expressar el que no ens agrada del nostre país”.

És evident que tant per a Gordon-Levitt com per a Stone, Edward Snowden és un patriota. I de vegades, Snowden sembla un homenatge al seu sacrifici, una exaltació de la seva persona. Irònicament, a l’oscaritzat documental Citizenfour, de Laura Poitras, era el mateix Snowden qui demanava que la seva informació sobre el cas no se centrés en la seva persona sinó en les implicacions de l’espionatge massiu dels Estats Units. “La veritat és que l’Edward se sent avergonyit perquè algú hagi fet una pel·lícula sobre ell -explica Gordon-Levitt-. Jo em sentiria igual si algú fes una pel·lícula sobre la meva vida i les meves relacions. Però l’Edward es preocupa menys del seu confort personal que de transmetre el missatge. Citizenfour és un documental meravellós però hi ha molta gent que simplement no l’ha vist perquè no veu pel·lícules com Citizenfour però sí que veu pel·lícules com Snowden ”.

A la pel·lícula de Stone se li poden trobar moltes pegues, però l’actuació de Gordon-Levitt com a Snowden és notable; tot i un excés de modulació en la veu, construeix un personatge sòlid que va més enllà de la imitació. Per descomptat, preparant-lo va viatjar a Rússia i va conèixer el veritable Snowden i la seva nòvia. I reconeix que esperava trobar-se amb l’estereotip de persona que té tanta traça amb els ordinadors com poques habilitats socials. “Però no és així -confirma-. L’Edward és molt proper i molt ben educat. Ell és de Carolina del Sud i allà posen molt més d’èmfasi en la bona educació que al sud de Califòrnia, on jo vaig créixer. En el fons, és una mena de cavaller a l’antiga i això em va sorprendre molt”.